EXPOSICIÓ DE PINTURES D'IGNASI VERDÓS

El pintor terrassenc IGNASI VERDÓS fa molts anys està temporalment establert a Mura i de tant en tant l'Ajuntament, li patrocina una exposició de la seva pintura.

Aquesta tarda tindrà lloc en el propi Ajuntament de Mura l'exposició, i estarà oberta dissabtes, diumenges i festius des del 20 d'agost al 11 de setembre inclusius, per els matins de 12 a 2 i per les tardes de 6 a 8,30.

Verdós en aquesta exposició presenta una sèrie de notes i teles de petit format, fetes en els entorns de Mura i el Parc de Sant Llorenç on moltes d'elles, li servien per crear unes obres mes grans en el seu estudi.

Aquestes obres en aquesta ocasió i excepcionalment els hi ha posat uns preus AD-HOC especialment per a dos motius, un per donar als muratans una ocasió de poder adquirir aquestes a uns preus molt reduïts i l'altre i no menys important, es per marcar una diferència i un tall en la seva trajectòria de pintor entre les obres de la primera època, a la pintura que actualment fa.

Es per això, que edemes de les obres de petit format presentades al Ajuntament, exposarà en el seu estudi taller de Mura en el carrer Nou num. 30, unes 40 obres de mides més grans de la primera època, i segons ell a un preu únic molt assequible per a liquidar unes pintures i una tècnica postimpressionista que actualment ja ha superat.

El pintor sempre te de tractar cercar una evolució i per això en Verdós, vol deixar unes obres creades des dels seus inicis en el poble i en els seus entorns on les va pintar.
Ell diu: "Un dels símptomes de fer-se vell, (i jo ja ho soc), es el guardar quantitat de coses i records, com si tot podessis controlar per endur-ho al altre barri. Jo en aquest cas m'agrada la renovació tant espiritual com material i guardar lo estrictament necessari em allibera i em rejoveneix".

Aquests motius li provoquen fer aquesta quasi subhasta de les seves primeres obres, i eixís passar pàgina d'una època, per renovar-se amb unes noves creacions pictòriques.

Si voleu més informació del artista pintor, podeu visitar la pàgina web:

www.artverdos.com

ROCA ENCAVALCADA

La Roca Encavalcada 946 mts. 31T 4 17947 4613300 es troba situada al costat de l'Agulla Petita de les Fogueroses. És un pont natural, possiblement el més bonic de la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

COVA SIMANYA

Simanya podria venir de "sima magna", que en català medieval hauria fet "sima manya" (sima gran), exactament com "Carlemany" vol dir "Carles el gran o el Magne", i "Campmany" és tant com dir "camp gran", i com "Montmany", en el mateix Vallès i no massa lluny d'aquí, significa "muntanya gran". I de la "sima manya" la gent, tot seguit, n'haurient fet "Simanya", que és molt fàcil de dir.

La cova Simanya 31T 417521 4614068, situada al vessant est del Montcau a uns 870 mts. d'altitud, és una de les més accesibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 mts. de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís.

La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 mts, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars.

RUÏNES DE LA REBOLLEDA - COVA DEL DUC - COVA DE LA REBOLLEDA - COVA DE LA CERÀMICA

Un escrit datat de l'any 1441, parla del " L'establiment otorgat per Joan Quintana, ciutadà de Manresa, procurador d'Isabel de Peguera, muller de Joan Peguera, senyor del Castell de Mura, difunt, a Salvador Puig de la Balma. Primer, d'un hort de pertinences del Mas Civar o Livari; termeneja a sol ixent amb el torrent Major, a ponent amb el seyor de dit mas, a migdia i tramuntana amb honors del Mas Mascort. També una peça de terra situada sota el lloc anomenat Roca Prenys, a migdia amb el torrent Major del Mascort, a tramuntana amb la casa Vuerra, a ponent amb honors del Mas Puig. També altra peça de terra anomenada la Vinya de Mata-Bous; termena a sol ixent amb la Rebolleda , a tramuntana amb honors del Reixac i la Vila. Altra peça de terra situada sobre la Font del Boix, i puja fins a la serra de l'Espluga Xivarra, i amb honors a la Rebolleda. També una altra peça de terra anomenada els Avellaners Boscans; termeneja a sol ixent amb honors del Mas Mascort, a ponent amb la Rocapèrdiga i amb el serrat. També una altra peça de terra, situada en el camí General; termeneja a migdia amb honors del Mas Mascort i del Mas Coromina, a ponent amb el Mas Torrents....." (Document de l'axiu del Puig de la Balma).

RUÏNES DE LA REBOLLEDA 703 mts. 31T 413451 4613485

COVA DEL DUC 707 mts. 31T 413474 4613470

COVA DE LA REBOLLEDA 707 mts. 31T 413488 4613434

COVA DE LA CERÀMICA 707 mts. 31T 413487 4613421

PONT DE L'ANTIC CAMÍ D'ESTENALLES A MURA

El Pont de l’antic camí del Coll d’Estenalles a Mura 767 Mts. 31T 416522 4614174 es troba situat al mateix torrent d’Estenalles.

Abans de ser construïda la carretera BV-1221 que avui porta de Terrassa a Navarcles, aquest pont tenia la missió de poder travessar el torrent d’Estenalles i continuar pel camí antic fins arribar a Mura.

CASA DE L'ESPLUGA

La casa de l'Espluga 703 mts. 31T 412715 4611379 es troba a prop de la balma de l'Espluga, es tracta de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'Opus Spicatum.

Aquesta construcció es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a dalt de tot de la carena de l'Espluga. L'estil de construcció és Medieval, Romànic, Gòtic dels segles XII-XIII. Està mig ensorrada.

El primer establiment conegut és datat el 5 d'octubre de 1414 a favor de Bartomeu Amat i Bernat Closa, de Matadepera, però en l'any 1336 ja fou citat com a mas depenent de la Mata formant part del terme de Mura.

Diferents documents de 1530, 1589, i 1560 de la Barata, esmenen el mas. Probablement tingués relació directa amb la balma obrada de l'Espluga i probablement el topònim del mas faci referència a aquest habitatge anterior en una balma o espluga.

A la Consueta de Mura de 1592 no s'esmenta aquest masa, fet que pot deixar constància que ja estava abandonat i sense habitants.

SANTA MARIA DEL CASTELL DE GÓSOL

Fora del poble de Gósol, en un turó immediat, hi ha les ruïnes de l'antiga església parroquial, que havia estat la del castell (Santa Maria del Castell de Gósol) 1476 mts. 31T 389487 4676612.

Era de grans dimensions i tenia una sola nau, curiosament orientada al NE i la façana al SE, sense absis i coberta amb volta de mig punt, molt austera. Al costat de la nau s'alça un robust campanar de torre, de planta quadrada, que segons sembla es devia tractar d'una torre defensiva del castell, la qual posteriorment devia ser sobrealçada per tal de ser utilitzada com a campanar de l'església.
S'en conserva una imatge romànica de la Mare de Déu, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És una talla de fusta policromada que data del segle XII, romànica, que representa la Mare de Déu asseguda en un tron i amb el fill a la falda.

Aquesta església, és esmentada ja l'any 839 en l'acte de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell. L'any 1273 Galceran de Pinós otorga a Gósol la Carta de Franqueses i passa a ser una vila fortificada. En la primera Guerra Carlina la vila va ser objecte d'un setge de les tropes carlines que van cremar varies cases de la vall.

Una escala interior ens permet pujar fins a la part superior des d'on podem contemplar la magnífica vista del poble fortificat i els punts més extrems de la vall. Des de dalt de la torre de vigilància es pot contemplar tota la vall rodejada, al Nord per la serra de Cadí, a l'Est pel Pedraforca, al Sud la serra d'Ensija, a l'Oest la serra del Verd i les Costasses.

Les ruïnes de l'antic castell de Gósol permeten veure l'estructura d'un típic poble de muntanya del segle XIII: els carrers, les cases i part de la muralla que encara es conserva dreta.