SANTA CREU DE PALOU

Aquesta esglèsia N 41º 41.010 E 1º 55.486 podria considerar-se una obra del segle XI o XII. Des de fa molts anys, està abandonada del tot i el seu estat s'ha de dir que és ruïnós. L'absis que té les típiques arcuacions llombardes, és l'obra antiga més ben conservada, sobretot exteriorment. La coberta és en bona part esfondrada, i tot fa suposar, que si no s'hi posa cura, cosa molt difícil, que dintre d'uns anys no en quedarà res. Com que el desnivell entre la nau i l'absis és important, és necessari salvar-lo amb uns esglaons; és per aquest motiu que l'absis és més alt. Les pedres treballades de la porta d'entrada, que s'havia construït com a fruit d'una reforma d'ara fa molts anys, avui es poden veure en una portalada d'una casa de Mura. Que quedi ben clar que no foren robades, el senyor rector, també de fa molts anys, se les va vendre.

Les cases que feien més ús de l'església i del cementiri, actualment profanat, eren les del Puget, de Puigdoure, de Mata-rodona i del Farell, abans conegut amb el nom de la Pineda.

CAN TRULLÀS I LA SEVA TEULERIA

Les primeres notícies documentades que s'hi refereixen són les d'un fogatge de l'any 1497, que ens fa coneixedors que era Jaume Trullars el propietari. A l'altura del cementiri de Mura, a la dreta de la carretera i abans d'arribar al poble, surt un camí forestal que porta directament a la casa de Trullàs N 41º 43.012 E 1º 58.012. Des de Rocafort en surt un altre, a l'altura de Cal Jaumet, que passa per les ruïnes del Vilà i segueix per la Teuleria de Can Trullàs N 41º 42.923 E 1º 57.802 i arriba finalment a la casa esmentada.

Els murs de la teuleria, una bona bona part són fets amb pedra seca; altres es troben ja emmorterades. Té dues boques per a fer-hi el foc, construïdes amb dos arcs d'obra cuita i que molt possible són posteriors a la primitiva obra original.

Aquests forns o teuleries, tenien una cambra de combustió, en el present cas, dues. Sobre aquesta cambra hi havia una graella d'argila cuita, que era el que suportava el pes del material a coure. Com que la graella era foradada per xemeneies, el foc, la calor i les flames passava per entremig de l'obra sobre ella emmagatzemada i en feia la cocció.

Aquesta operació durava alguns dies, i les cambres de combustió havien de mantenir-se molt ben alimentades de llenya per a obtenir una cocció constant, bo i procurant que la temperatura fos uniforme.

Finalment, apagat el foc i un cop refredada l'obra cuita, ja es podia retirar el material. Feta aquesta operació ja es podia carregar de nou.