dimecres, 16 de juliol del 2008

EL FORADOT I LA BLANQUERA










Fa cosa d'unes setmanes vaig rebre un correu electrònic de la Maria Teresa Ballart, una bona amiga de la família on s'em deia: que trobava a faltar imatges del Foradot i la Font del Formatget.
Doncs bé, avui aprofitant que feia festa del treball i la meva esposa tenia ganes de donar un tomb, pels voltants d'aquesta terra tant estimada per nosaltres, que és Mura, hem agafat les motxil·les, els gossos i ens hem dispossat a fer un recorregut per aquests indrets, per tal de complaure en primer lloc a la Maria Teresa, i en segon lloc, a tots els meus lectors que tant s'ho mereixen.
Sortiem de la plaça de l'església, moment en que tocaven les campanes de Sant Martí de Mura anunciant les nou del matí. Valents i amb ganes, començavem la pujada per un corriol, que ens duria fins a la Font del Formatget 403 mts. N 41º 41.863 E 1º 58.546.
El camí és molt frondós, degut al exorbitant creixement de la vegetació i gracies a les últimes plujes. Un cop arrivats a la font, que menys que fer un bon esmorçar. No us sembla ?.
Mentrestant recuperem energies, i aprofitem per contemplar totes i cadaescuna de les flors que ens envolten, entre tant els gossos saltan i brincan disfrutàn també de l'ombra que ens proporciona el gran plàtan, que hi ha al peu de la font.
Decidim de nou, continuar fent camí per arrivar al nostre objectiu, el Foradot 457 mts. N 41º 41.826 E 1º 58.581. Després d'una petita pujada i envoltats per tot tipus de plantes, arbres i molta brusca arrivem per fi al esperat destí.
El Foradot que a part de ser una font, és una cavitat oberta, que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapisada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats i recorda un refugi de bandolers. Es tracta d'un paratge molt frescal i amb abundància de falgueres. Us recomano la visita, en val la pena.
Per no tornar pel mateix camí, decidim fer-ho pel que du a la Font de la Blanquera 477 mts. N 41º 41.764 E 1º 58.457. Arribats aquí, podrem contemplar el saltant d'aigua que en èpoques de força pluja, baixa escolant-se pel torrent de Reixac per arribar finalment a la riera de Nespres.
Llàstima que en aquesta ocasió, no ha estat possible veuren l'efecte desitjat, tindrem de tornar-hi més endavant.
Continuem el camí fins a Mura i donem per acabada l'excursió, quan son les onze del mati.
Des d'aquí us faig saber, que estic obert a qualsevol suggerència, a fi d'aportar noves imatges i comentaris de llocs del Bages, que vosaltres desitgeu veure.
El meu agraïment a la Maria Teresa. La teva iniciativa a estat per mi un revulsiu. Gracies de tot cor.

dissabte, 12 de juliol del 2008

L'IGNORAT MOLÍ DE L'ESPINA DE COLLSUSPINA







El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1.936 va assignar a la comarca d'Osona, és un municipi integrat fisicament a la subcomarca del Moianès.
La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular documentada entre el 124 i el 115 abans de Crist per dos mil·liaris romans, un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a Can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana, tots dos de l'època del procònsol Sergi Manni. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1.050.
Malgrat aquestes referències del passat, el poble com a entitat municipal és modern, ja que es va separar de Tona entre els anys 1.840 i 1.841. El nom, el va manllevar del gran mas de l'Espina, citat com a nom geogràfic l'any 924 i com a nom del coll i d'un mas els anys 1.051 i 1.079.
El mas de l'Espina està emplaçat vers el SE del poble, és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX, el qual disposa d'una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI.
Molt a prop d'aquest mas i just al torrent Fosc, es troba el Molí de l'Espina 877 mts. N 41º 49.061 E 2º 10.515. Aquest edifici tenia tres plantes i s'hi tenia accés per un pont de volta apuntada que salvaba la riera i que avui és enrunat.
Des d'aquest paratge, podem contemplar el Roc Colomer 907 mts. N 41º 49.172 E 2º 10.537 nomenat així, per la seva semblança a un colom.

dimecres, 2 de juliol del 2008

MAS VENTAIOL







El Mas Ventaiol 324 mts. N 41º 43.571 E 1º 53.762 és un dels massos del terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, situat en un paratge que porta el mateix nom, entre la baga de les Cucoles i Casajoana. El document més antic és del 1.085.

diumenge, 29 de juny del 2008

COVA REGAL-MARCET






























Cada persona té les seves metes i il·lusions en la seva vida. En el meu cas, una de les meves majors il·lusions, era poder visitar l'enigmàtica cova Regal-Marcet i tal vegada per motius, que ara no vénen al cas.
Fa ja uns anys que tenia notícies de la seva existéncia, però no de la seva ubicació.
No m'ha estat fàcil localitzar-la, tot el contrari. Ha estat un treball ardu i que m'ha dut el meu temps, per determinar el seu enclavament, però per fi he vist satisfets els meus desitjos.
Els meus estudis en cartografia i fotografia han estat vitals, a fi veure satisfeta la meva tasca.
L'estudi del terreny sobre la meva cartografia dissenyada especificament per el cas, ha estat l'eina principal, sense oblidar les diferents incursions sobre el terreny.
Molts es preguntaran com he esbrinat la existéncia d'aquesta cova. La resposta és molt fàcil. El programa Sitmun és una eina a l'abast de qualsevol persona i que permet veure diferents dades i aspectes del patrimoni cultural d'aquest país. Aquest ha estat el meu motor principal d'informació. La resta ja corre a càrrec de la meva investigació.
Des d'aquí vull donar les gràcies, a tot un equip d'amics i col·laboradors, que sense les seves ajudes, no hagués estat possible realitzar aquest desig.
Gràcies: Érick, Antoni, Lluís, Jaume, Pere, Francesc, Tomàs i Jordi (El Mestre). Cadascun de vosaltres, heu aportat el vostre òbol al projecte. Altra vegada, mil gràcies.
La cova Regal-Marcet 586 mts. N 41º 40.643 E 1º 56.880 és considerada la llar de la comunitat del Mal Pas. Les seves dimensions són de 34,5 metres de llarg per uns 2 metres d'ampla.
Des d'aquí us recordo la necessitat de preservar el medi ambient, ja que és la vida per a tots nosaltres.