dijous, 7 de maig de 2009

EL CÀNEM A MURA

A Catalunya el conreu i la preparació (maceració i bregat) del cànem va començar a finals del segle XII, segons documents existents que així ho acrediten.

Mura no va ésser pas un dels primers productors d'aquesta fibra vegetal, ja que hem de creure que la seva producció era més aviat minsa; però tampoc no podem creure que fos solament simbòlica, ja que l'església de Mura o el senyor rector, en representació d'aquesta, tenia uns drets sobre la producció d'aquesta planta en forma de donacions.

Del cànem també se n'aprofitava la seva llavor, que quedava un cop atesa la nova sembra de la plantació, ja que tenia i té una gran riquesa alimentària per a l'aviram. Es deia, en aquell temps, que quan les gallines menjaven aquest gra oliginós, augmentaven la posta d'ous.

El cànem, però, tenia una dificultat o perill molt gran, ja que els pagesos o bracers que treballaven a les basses per a fer la corresponent maceració, agafaven fàcilment la febre terçana.

La maceració es feia en una bassa propera al Puig de la Balma. Actualment és en desús, però en temps ja passats, però propers als nostres dies, treballava de valent.

La sembra es feia durant els mesos d'abril i maig i la recol·lecció era realitzada, més o menys, en el mes d'agost. S'hi empraven dos sistemes: segant les plantes o arrancant-les.

Com la planta és dioica, si volien aconseguir el màxim de rendiment, tenint en compte la qualitat i la resistència de la filosa i al mateix temps obtenir la llavor madura, era necessari fer-ne la recol·lecció separant el mul i la fembra.
Un cop macerades, les plantes de cànem eren posades a assecar-se al sol. Més tard, amb les bregadores, aparell que servia per a aixafar les cramuixes, d'on sortien les fibres o fils de cànem, que més tard es pentinaven passant-les per unes pues o pintes on quedaven retingudes totes les impureses, i també les restes de cramuixes. Feta aquesta operació, la fibra del cànem quedava llesta per ésser embalada.

Anteriorment hem esmentat que l'església rebia un delme anual del cànem recol·lectat. El delme era un manat de cada deu obtinguts, un cop arrancats, espolsats i nets. El lliurament es feia directament al senyor rector, i la Consueta de Mura ens ho recorda amb les seves anotacions.

Allà pels anys 1920-1930 encara es podien veure alguns petits camps amb cultius d'aquesta planta, però actualment aquesta especialitat és un senzill record de temps passats.

LLUMINS MADE IN MURA

Era l'any 1925 quan Teodoro Artigas, natural del poble de Sentmenat, va traslladar el seu domicili i la seva petita indústria de llumins a Mura.

La família d'en Teodoro estava formada per la seva muller, Maria, i els seus fills Josep, Francesc, Joan, Jaume i Miquel. Tots formaven part de la seva original empresa.

Jo recordo perfectament aquest tipus de llumins. No puc dir si els que comprava la meva mare eren fabricats a Mura, però sí sé que la venda d'aquest producte es feia en visita domiciliària. Els paquets de llumins eren embolicats amb paper de diari, i la venda es feia per dotzenes.

La mercaderia era traginada pel venedor dintre d'un mocador de fer farcells, que portava penjat a l'esquena.

Eren llumins fets amb fusta de pi, formant un dau, que en encendre'ls feien una desagradable flaire de sofre, olor semblant al lluquet, que es posava dintre les botes de vi.

Hem de creure que, també, la tecnologia moderna va fer desaparèixer aquesta casolana indústria.

ELS PANETS DE SANT MARC

La festa de Sant Marc se celebra el dia 25 d'abril, però darrerament per a donar-li un caire més popular, se celebra en el diumenge més proper a la diada del sant.

Un dels versos dels goigs en lloança de Sant Marc, evangelista, ens fa ben palesa quina era la protecció esperada pels seus devots.

Puix sou tant apropiat
contra pedres, llamps i trons,
guardeu-nos els encontorns
de pedre i tempestats,
teniu sempre pietat
del devot que en Vós confia.
¡Sant Marc benaventurat
socorreu-nos nit i dia.

Mura en aquesta diada del sant, celebrava la tradicional festa dels Panets de Sant Marc.
Amb les variacions pròpies de cada any, la festa comença pel matí amb una solemne celebració eucarística, i un cop acabat aquest acte religiós, en el lloc habitual, la plaça de l'església, es fa la benedicció dels Panets de Sant Marc, que són lliurats a tots els assistents. La festa és complementada amb altres actes religiosos, culturals i d'esbarjo.
Antigament també es celebrava una processó que presidia una imatge de Sant Marc, evangelista.

Antigament era el senyor rector qui tenia cura de recollir, de les cases de pagès, els productes necessaris per a la fabricació dels Panets.

Actualment és una comissió de muretans, els que pidolen per ajudar a celebrar aquesta tradicional festa.

Com els Muretans i altres assistents rebien dos Panets, era costum de guardar-ne un durant tot l'any, ja que la tradició deia que protegia de les desgràcies en dies de tempestats.

Bonica tradició que encara es conserva i que serveix, creiem, per agermanar tots els habitants de Mura, i al mateix temps, conviure unes hores amb els forasters que volen participar en aquesta assenyalada diada.

MURA TERRA DE VI
















A Catalunya la vinya ja es conreava en el segle V abans de Crist, però nosaltres no tenim les suficients dades documentades per assenyalar la data exacta en què començaren aquest tipus de cultiu en terres Muratanes. Si que podem assegurar que, a mesura que les terres eren habitades, aquestes foren treballades per obtenir l'aliment necessari dels seus estadants. La vinya, que podia ésser plantada en terrenys no molt aptes per a altres cultius, ràpidament va pendre una gran importància.

Guifré Amati Llobet, va fer donació d'un alou en el comtat de Manresa, amb les seves terres, cases i vinyes, segons consta en l'Spéculo de Sant Llorenç del Munt, datat l'any 1024 guardat a l'arxiu de Montserrat. Gràcies a aquest document podem assegurar que ja en el segle XI existien vinyes en aquesta contrada.

En el mateix Inventari de les cartes i escriptures de les vendes i drets que lo monestir de S. Llorens del Munt reb i rebre de la parròquia de Sant Martí de Néspola (Spéculo de Sant Llorenç - S.LL.) trobem altres donacions que ens parlen de terres i de vinyes. Alguns exemples que figuren en aquest inventari i que hem completat amb el text d'alguns pergamins de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que també fan referència a la vinya són els següents:

Any 1024. Donació feta per Guifré i Llobet, al monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'alou que Emma, dona (que ha fet marmessors dits donadors i els ha manat que facin aquesta donació), tenia terres, vinyes i cases en el comtat de Manresa, en el terme de Néspola. Ella ho tenia pel "desè" i li competia pel seu marit Riculf. Document clos per Bonfill, prevere. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1028. Donació feta per Radulf, prevere, al monestir de Sant Llorenç del Munt, d'unes terres en el terme de Néspola.
Termeneja a sol ixent amb les Salines i terra de l'Illa. A migdia amb la serra i amb terra de Sant Martí i altra terra que és "in adiaciencia" del Mont Calvo (Montcau). Termeneja a sol ixent amb el donador. A migjorn amb el bosc de la Fontfreda. Termena amb la vinya de dit donador i amb la terra d'en Dela. Document clos per Ramon, monjo. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1041. gener, 31 - Ponç, levita i Guisola, dona, venen a Escluva i la seva esposa Domnuça unes cases, casals, horts, hortals, corts, cortals, amb sitges, colomes, trull, terres i vinyes de conreu i ermes i arbres diversos, alous situats al comtat de Manresa, a la vall de Nespla, al lloc anomenat la Lladrera, per dos mancusos en equivalent. A.C.A. 133.

Any 1055. Concessió feta per Odagari, abat de Sant Llorenç del Munt, juntament amb els seus monjos, a Donucia, d'unes cases amb hort, colomer, molí i trull, terres i vinyes, en la vall de Néspola, en el lloc dit Lladrera (possiblement és la casa avui dia anomenada, el Molí del Mig). Termena a sol ixent amb el riu de Néspola (riera de Nespres o de Mura) i amb alou de Gotmar. A migjorn amb el camí que va a Santa Maria (Santa Maria de Rocafort).
A ponent amb el torrent. A tramuntana amb el mig del riu de Néspola. Donarà tasca al monestir de Sant Llorenç del Munt i de les mansions una lliura de cera. Clos per Pere, levita. Sant Martí de Néspola. S.LL.

Any 1056. Desembre, 21. Odger i els seus germans monjos donen a Oliba i a la seva esposa Riquell unes terres, vinyes, casals, sitges, arbres diversos, aigües, canals, conreu i erm, situat tot al comtat de Manresa, a la parròquia de Sant Martí de Nespla, al coll anomenat del Llor, amb la condició que ho tindran ells i la seva descendència, donaran cada any al monestir la tasca i un quart dels fruits de les vinyes i edificaran cases en el termini de dos anys. A.B.C. 2213.

Any 1066. Març, 1. Gerbert, sacerdot, ven a Guillem una mujada de vinya amb terra, arbres, casa i trull, situat tot al comtat de Manresa, al terme del castell de Mura, a la parròquia de Sant Martí, al lloc anomenat la Villa, per un quartà d'ordi. A.C.A. 197.

Any 1087. Maig, 20. Pere Vives, la seva esposa Sança i els seus fills Ponç, Ramon i Maria donen a Santa Maria, Sant Miquel i Sant llorenç, altars fundats al cim de la muntanya sobre Terrassa, un alou de terra i una trilla i arbres situats al comtat de Manresa, al castell de Mura, al lloc anomenat Vallformosa, a condició que el tindran ells i llur descendència i en donaran cada any al monestir la tasca i una gallina. A.C.A. 197.

Any 1250. Concessió feta per Berenguer, abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, de voluntat del prior i del covent, a Guillem Bosch, de Mura, de la borja que fou de Pere Savall, en la qual sigui estadant i afocat. Donaa per Nadal quinze diners, els quals pagarà per "perna" de l'honor de l'entorn de les cases, Donarà la tasca de pa i vi. Ha rebut d'ell els cinc sous. S.LL.

Any 1326. Definició feta per Jaume Paric, de la sagrera de Sant Martí de Muredine, a fra Bernat Belloc, sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt, de la compra d'una peça de terra anomenada les Comes, que ha comprta a Geralda Bruna i el seu gendre, en alou de la sagristia de dit monestir. Clos per Arnau Roquet, prevere, regint l'escrivania de Sant Martí de Muredine. S.LL.

Any 1361. Acte en el qual es notifica que, en presència de Bernat de Segalars, rector de la parròquia de Sant Martí de Muredine i notari públic de dit lloc, alguns dels homes de dit terme, atesa la qüestió que hi havia entre ells i Bernat d'Ulzinelles, castlà del castell, sobre si havia de pagar quèstia de blats dels temps de les morts que són estades quasi per tot el mon ençà, perquè abans de tal qüestió no hi era. Dit Ulzinelles ha exhibit un acte en el qual això hi és calendat, i la informació que amb testimonis s'ha rebut, volent que la veritat se sàpigua, reconegueren que era veritat, que ells havien de pagar cert blat de quèstia a dit Ulzinelles, com en el acte es conta.
Com que la qüestió era sols per aquest blat, i no del restant que com el castlà rep de dit Ulzinelles, en dit acte únicament es fa menció del blat. Clos per dit Segalars. S.LL.

Any 1385. Definició i ralació feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Francesc Savall, home seu, habitant el mas de Vall Jussana, de la parròquia del terme del castell de Muredine, de tots els censos, rendes, agrers i part d'esplets de dit mas. Donarà cada any una quartera de forment a mesura de Sabadell, en la festa de Tots Sants, Sant Esteve i Sant Feliu de Castellar. S.LL.

Any 1420. Reducció feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant llorenç del Munt, a Jaume Savall, de la parròquia del terme de Sant Martí i del castell de Mura, de qualsevol cens, agrer o tasca que pagués pels masos de Vall Sobirana i Vall Jussana de dita parròquia, a cens d'una quartera de forment dada any, pagadora en la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes d'agost, a mesura de Sabadell.... Clos per Joan Bertran, notari de Barcelona. S.LL.

Hem vist, moltes vegades, que en els antics pergamins quedàven ressenyats els drets i les obligacions dels donadors, compradors i venedors. Entre aquestes obligacions també hi figuren algunes donacions anyals, obligatòries d'una part dels fruits i de les collites procedents de les terres venudes o arrendades. Els cereals, la mel, la cera i el vi eren productes especificats per a aquests pagaments, sense oblidar que també es pagava amb jornals personals de treball.

Dintre de les possibilitats que oferien aquestes terres, i també d'acord amb la climatologia de la contrad, els habitants del poble cultivaven tot allò que es podia cultivar per a les necessitats de cada dia, dedicant, com ja hem esmentat, unes terres al cultiu dels cereals i unes altres al conrreu de la vinya i dels oliverars; i guardant les més bones i properes a les rieres i a llurs cases al cultiu d'hortalisses i d'arbres fruiters.

La vinya, a l'edat mitjana, estava molt estesa per tot el terme municipal de Mura, i encara avui podem trobar per les muntanyes les restes de les feixes de les terres dedicades a aquest cultiu, com també els cupots o tines per a l'obtenció del vi i les clàssiques barraques de vinya.

Moltes vinyes foren abandonades a finals del segle XIX, i la resta després del pas de la fil·loxera. Molts Muratans van pagar molt car la invasió d'aquest insecte.

La Fil·loxera és un insecte molt petit, semblant al pugó. Aquest insecte és originari de l'Amèrica del Nord i va arribar a Europa amb les arrels d'alguns ceps importats per aclimatar-los al nostre país, amb l'intent de obtenir noves varietats i de poder eliminar la malaltia de l'oídium, que sofrien els nostres ceps.
És un insecte que s'alimenta del suc del cep. A Amèrica viu sobre les fulles d'aquestes plantes, però a Europa es troba sobre les arrels.
Aquesta forma tant diferent d'alimentació no fa que sigui d'especies diferents, ja que ha quedat demostrada la mateixa identitat de l'insecte en amdós continents.

L'insecte sofreix, en el transcurs de la seva vida, les següents modificacions o metamorfosis: ou, larva, femella ponedora, amb ales o sense: nimfa, femella alada i insecte sexsuat.
En l'estat de larva sofreix tres o quatre canvis de pell, la seva forma és semblant al pugó i el seu color és groguenc. A mesura que va creixent va agafant un color més fosc, i quan ha canviat la última pell passa a l'estat de femella ponedora. Comença aleshores la posta dels ous. D'aquests neixen les noves larves, que al cap de vuit o deu dies, segons la temperatura ambiental i després de passar per les transformacions ja esmentades, és converteixen en femelles ponedores que es van reproduint exactament igual donant origen, d'aquesta manera, a cinc o sis noves generacions, de forma que des de començaments d'abril a primers de novembre, que queden en estat letàrgic per passar l'hivern, en una sola femella sense ales pot produir més de 20 milions de noves fil·loxeres.

Les femelles alades, exactament igual que les nimfes, tenen una trompa que introdueixen en els teixits de les fulles, com passa a Amèrica, o en les petites i tendres arrels, com succeeix a l'Europa, i s'alimenten dels sucs d'aquesta part de les plantes. Aquest atac produeix a les fulles unes ballarugues característiques i a les arrels unes inflors o butllofes fusiformes. D'aquesta forma, les petites arrels capilars, les més delicades i les que contitueixen la caballera de la planta, són les primeres a ésser destrüides; més tard, totes les altres arrels segueixen la mateixa fi. Els ceps, en faltar-los tots els mitjans de nodriment, llangueixen i acaben morint-se.

La fil·loxera es propaga valent-se dels seus mitjans naturals de locomoció, i en aquest cas pot ésser aprofitant-se dels forats de la mateixa terra o per simple trasllat sobre ella. També pot ser aèria, i en alguns casos aprofitant qualsevol element per el seu trasllat.
La fil·loxera alada es trasllada pel seu propi vol, impulsada pel vent, fins a llocs força llunyans a la seva procedència. Tot això fa que els primers focus d'infecció vagin creixent com una gran taca d'oli.
Els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort eren uns grans productors de vi, ja que més d'un vint per cent de les seves terres eren vinya.

Avui i gràcies a l'empeny d'en Joan Plá i Sorribes al cap de l'empresa Viticultors de Mura s.c.p., podem dir amb orgull, que tornem a obtenir nous i millors caldos, que antany
Des d'aquí desitjar-li, que ben aviat el consell regulador, li otorgui la denominació d'origen Pla de Bages, se la mereix.

divendres, 1 de maig de 2009

COMA D'EN VILA








La Coma d'en Vila 900 mts. N 41º 40.007 E 1º 58.361 està situada en la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura, i en el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena.
Es tracta d'un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell de terreny, amb diferents edificacions una al costat de l'altre de forma lineal.
El cos principal, el mas, situat a la banda de ponent, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab. Té una porta d'accés a la façana de ponent, amb llinda de pedra i una única finestra de pis. Per la banda de llevant, hi ha un corral o estable, amb un mur que el tanca perimetralment i tres pilars circulars a l'eix central, que suportaven una coberta de la que tant sols en resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, amb llinda de pedra. Té adossat un altre cos a continuació del que només resten els murs.
El camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa natural excavada a la roca. Darrerament es van consolidar els murs del conjunt, però la part de la coberta del corral no és gaire segura i ha risc d'ensorrament.
Les primeres dades són del 1341. Probablement seria possesió del mas de la Mata.
El seu ús podria ser ja en el seu origen, com un corral amb una petita casa pel pastor al costat.

LA CASTANYERA O EL XALET







En arribar a la Mata cal agafar el camí de sota la capella de Sant Jaume en direcció a Matarodona.
Es troba en una zona d'entorn de bosc de roure, alzina, pi blanc i pinassa, amb sotabosc arbustiu, envoltada de terrasses d'antics conreus.
La Castanyera o també anomenada el Xalet 902 mts. N 41º 39.940 E 1º 58.655 es una casa de pedra de dimensions petites, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal,que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny.
L'accés a la planta baixa es realitza per la façana sud, que té un porxo cobert amb una teulada a una vessant que es troba en part sota la teulada general. L'accés al pis, es realitza a través d'una escala que puja junt a la façana nord exterior, i que dóna a la terrassa seguida que hi ha al pis a la façana oest, on hi ha la porta d'entrada. Tota l'estructura és de pedra amb bigam de fusta.

FLORS A LES VALLS DEL MONTCAU
















RECULL DE FOTOGRAFIES DE LA FLORA A MURA