PONT I MOLÍ DE BUIDA-SACS

El Pont i Molí de Buida-Sacs 437 mts. 31T 387328 4643088 es troben situats a la llera del riu Cardener.
El Pont de Buida-Sacs, serveix per passar el riu Cardener poc després d'haver rebut les aigües del riu Negre. Es pot observar com una de les pilastres del pont està torta.

Pel que fa al molí de Buida-Sacs podem dir, que fou un edifici notable, ara en fase de reconstrucció. Les rodes del molí estàn situades dins d'un habitacle molt espaiós d'uns 6,3x8,4 mts. i es completa amb un arc lleugerement gòtic.
El salt de l'aigüa que movia les moles, era de més de 6 metres d'alçada.
Sabem que tenia tres rodes, i que al darrere de l'edifici hi ha tres pous.
L'edifici del molí va ser construït al segle XIII, amb una addició a l'anterior en una data un xic més tard.

El nom de Buida-Sacs no fa referència a cap història de malèvols salta camins, sinó que és el nom d'un ressec vent càlid, que asseca les espigues de gra quan la collita és propera, arruïnant d'aquesta forma a tota la pagesia.

Agrairé al Sr. Joaquim Surós, propietari actual del molí, tingui a bé ampliar l'informació, si disposa de més dades.

SANTA MARIA DE TORREDENAGÓ

Santa Maria de Torredenagó 849 mts. 31T 374937 4641208 es tracta d'una església romànica del segle XII de planta rectangular i amb absis semicircular.
La seva portalada té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals.
L'esmentada portalada es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona des de 1936-1939, i a l'església hi ha una reproducció de l'original.
El lloc rep el nom d'un Ennegó o Ennec, personatge de la primera època de la conquesta.

SANT TOMÀS DE L'AVELLANOSA

Sant Tomàs de l'Avellanosa 786 mts. 31T 379871 4640534 és una petita capella d'una sola nau amb absis pla i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha la porta, allindada, amb un petit rosetó damunt i, com a coronament, un petit campanar de cadireta, amb un arc de mig punt i una petita creu. Hi ha tres esgraons de pedra per entrar a la capella. L'interior està arrebosat. El parament és de pedres mes o menys rectangulars i regulars tallades en maceta i filades. Adosat a l'església hi ha un petit cementiri, edificat posteriorment.

Fou construïda a finals del segle XVII, principis del XVIII, degut a la gran corrent religiosa que imperava en aquell moment, promoguda pel Concili de Trent. La capella està dedicada a Sant Tomàs.

SANTA ÀGATA DE CLARIANA

L’Església de Santa Àgata 491 mts. 31T 387239 4642707 és un edifici històric amb una forta dosi de rusticitat en concepció i execució que data del segle X. Forma part de la diòcesi de Solsona. Restaurada l'any 1999 per l'Ajuntament de Clariana.

Com a elements més primitius cal destacar:

- La forma de ferradura de la planta del absis
- El solemne arc triomfal del presbiteri
- La porta del nord amb arc de ferradura escanyat
- Les dues finestres del absis obertes en un sol bloc de pedra.

La seva festa es celebra el diumenge 5 de Febrer, diada de Santa Àgata, amb benedicció del terme i repartiment de pa beneït.


L’església de Santa Àgata ocupa un turó sobre el riu Cardener, al límit sud del Solsonès, dins el municipi de Clariana de Cardener, en un lloc estratègic que dominava el camí ral de Cardona a Solsona i el camí de la sal i ramader que passava pel pont de Buida-sacs. La seva estructura preromànica ens remunta al temps de la Reconquesta i de la repoblació de la zona. De fet, fins fa poc, es conservava l’ara de l’altar primitiu en la qual s’hi llegia els grafits de “Miró” i “Ermemir”. Aquest Miró podia ser el germà del comte Borrell II, que en la seva carta de franqueses de l’any 986 cedia el castell de Cardona i el seu terme a Ermemir (980-1007), vescomte d’Osona, ja establert a Cardona. Aquestes dates coincideixen amb les que donen els estudiosos al situar aquest edifici a finals del segle X.

Els pocs edificis preromànics que es coneixen al Solsonès, com el Soler de Timoneda, Sant Martí de Joval, Sant Julià de Pegueroles, Sant Vicenç de Foix, Sant Julià de Viladebages i Sant Andreu del Pujol Melós, ens han arribat molt modificats i en un estat ruïnós. L’objectiu de la restauració de l’església de Santa Àgata ha estat poder aconseguir la seva consolidació i la seva restauració arquitectònica.

Santa Àgata de Clariana és una església d’una nau rectangular, molt allargassada, orientada d’est a oest, capçada a llevant per un absis de planta de ferradura, tant per fora com per dins. Això dóna una originalitat a la seva arquitectura, ja que no és freqüent aquesta forma absidal, que sols retrobem en la comarca del Conflent, con a Sournià, a Fonolleda i en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà. Dues finestres d’una simple esqueixada, obertes amb un sol bloc de pedra, donen llum a l’interior del absis. La del migdia s’ha refet, aprofitant una pedra monolítica d’una finestra primitiva que estava encastada en el mur de tramuntana.

La paret nord i la de ponent conserven la seva factura original preromànica, fetes amb pedres simplement trencades, disposades molt irregularment, menys en les arestes de la nau on hi apareixen carreus grossos i ben escairats. La poca amplada d’aquestes parets fa suposar que la coberta era de fusta i que, més tard, va ser substituïda per una volta de maó pla. El mur de migdia, on hi ha la porta actual, està disposat en filades de carreus uniformes, que es podria datar en un temps més tardar. S’ha recuperat la porta primitiva que conserva la forma de ferradura, definida com d’obertura escanyada. Aquesta porta situada a tramuntana, és un dels elements més significatius de l’edifici.

Al segle XVIII, tot l’edifici sofrí grans transformacions, adaptant-lo als nous aires de l’estil Barroc. Seguint altres criteris litúrgics, posaren un retaule davant de l’arc triomfal i convertiren l’absis en una sagristia. Tot l’arc preabsidal havia quedat molt malmès, però, un cop netejat, s’ha pogut veure com en la part esquerra s’hi dibuixava un arc de ferradura, fet amb llosetes acantonades. Aquest arc dóna al absis un peculiar relleu preromànic. A la dreta podem veure una tina de vi.

Feia temps que aquesta església estava sense culte i es trobava en plena ruïna, molt més després de la passada del foc devastador a l’estiu de 1998. La restauració actual ha volgut ser molt respectuosa amb els elements arquitectònics originals, per poder-li tornar part de la seva bellesa primitiva. La seva recuperació és una bona aportació al patrimoni cultural, artístic i religiós del Solsonès.

Aquesta restauració va ser promoguda pel llavors Il·lustríssim Sr. alcalde Joan Vilar, amb la col·laboració del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, amb aportacions de Fons Europeus, la Diputació de Lleida –Institut Estudis Ilerdencs, i amb el Suport del Consell Comarcal del Solsonès.

SANTA MARIA DE LA TORRE O DEL SOLER

Santa Maria de la Torre 598 mts. 31T 386320 4644829 és una església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig, coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d'Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler de Clariana).

Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l'edificació del principi del s. XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.

GOIGS A LLAOR SANTA MARIA DEL SOLER DE CLARIANA

Vostres fills, Verge Maria,

us professen ver amor,

puix sou l’obra més perfecta

de les mans del Creador

Quan veié Déu a la terra

embrutida pel pecat,

declarà al infern la guerra

per salvar la humanitat.

Una Verge vol per Mare

i en Vós es fixà el Senyor

Per sa filla us vol el Pare

per sa esposa l’Esperit Sant,

i el Fill us nomena Mare,

vostres gràcies admirant;

i en fer-vos Immaculada

es complau amb vostre Cor.

Quan al món, com bella aurora,

escampàreu vostra llum

proclamant-vos redemptors,

el Cel s’omplí de perfum.

I la terra s’alegrava

admirant tanta esplendor.

Reflector de llum divina

i espill de l’amor de Déu,

el qui tot el món domina,

imatge ben seva us féu.

Plena de Gràcia us saluda

l’Arcàngel ambaixador.

Isabel, vostra cosina,

amorosa heu visitat,

i el fill que al món s’encamina

ha quedat santificat.

Ompliu de vida i dolcesa

sa casa amb el vostre amor.

A Betlem dins l’establia

com florer caigué un estel,

un florer de més valia

mai l’han vist terra ni cel.

Era el vostre fill, Maria,

i d’Ell sou la resplendor.

Els pastors des de les serres

a Betlem han davallat.

Tres Reis de llunyanes terres

al portal s’han acostat;

tots volen dir-vos joiosa

i adorar al Redemptor.

Festejada o perseguida

goigs us dóna el vostre Fill.

Cap a Egipte haveu fugida

sens temor de cap perill.

Si el desterro fel us dóna

Vostre Fill us don dolçor.

Trenta anys amb la companyia

del Bon Jesús heu viscut,

qui en gràcia i edat creixia

per vostre amor complagut.

Tres anys volgué que el seguíssiu

sembrant la bona llavor.

Vostre Fill qui en creu moria

heu vist ja ressuscitat

i després amb alegria

cap al Cel se n’ha pujat.

Un gran tron va a preparar-vos

Jesús nostre Salvador.

Accepteu nostres visites,

vigileu els nostres camps,

beneïu nostres collites,

guardeu-nos de pedra i llamps.

I en la mort, Mare i Senyora,

entreu-nos en vostre Cor.

Els veïns de Clariana

us professen ver amor.

Puix sou l’obra més perfecta

de les mans del Creador.

CASTELL DE CASTELLAR I ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

L’agrupament de Castellar 401 mts. 31T 388066 4620573 està junt a l’aiguabarreig de les rieres de Gravalosa i Rajadell, just a mig camí entre Aguilar i Rajadell, al peu del turó on hi ha el castell de Castellar 549 mts. 31T 387664 4620487, un gran casalici en molt mal estat que conserva alguns detalls arquitectònics interessants a les obertures.

El castell figura documentat l’any 1022 i fou modificat els segles XIII i finals del XVIII.

Fou de jurisdicció reial. Un fogatjament efectuat els anys 1365-1370 assenyala 15 focs de ciutadans al castell de Castellar.

L’any 1707, el rei Carles III concedia el castell de Castellar a Francesc Amat-Gravalosa. El segle XIX Castellar de Segarra formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Seguers.

L’any 2007 te lloc una intervenció arqueològica del castell per l’empresa Arqueociència, encarregada per l’ajuntament de Castellar.

Actualment està en fase de reconstrucció.

Al costat del castell hi ha l’església de Sant Miquel de Castellar 544 mts. 31T 387658 4620454 existent al segle XI. D’aquest període queden visibles les arcuacions llombardes del campanar quadrat que fou realçat posteriorment. A la llinda del portal d’accés al temple figura la data de 1830.

Fou modificada al segle XVIII, quan es remodelà la nau amb una capçalera d’estructura rectangular i amb capelles laterals al costat i es féu també el nou pis superior del campanar.

L’església conserva la teulada, però tot l’interior està destruït. Fa uns any foren recollits tots el elements d’un cert valor que restaven a l’església. Una interessant pica de batejar i una beneitera ara són al clos del cementiri.

L’onze d’octubre de l’any 1980, uns joves excursionistes que pernoctaven a la capella del castell i havien fet foc amb una biga, en llençar-la fora perquè fumava, provocaren un terrible incendi que anorreà importants extensions de boscos i masies, algunes de les quals passaren a augmentar la cada dia creixent quantitat d’abandonades.

SANT VICENÇ DE FALS

L'església de Sant Vicenç de Fals 350 mts. 31T 394890 4623553 s'aixeca al lloc conegut com torres de Fals, a la part est d'un turó situat a la banda oriental del terme de Fonollosa. Aquesta ubicació tan especial, fa que la seva fesonomia i característiques estiguin fortament marcades per la topografia tan especial del terreny. L'església forma un conjunt monumental amb la rectoria, el cementiri i les torres cilíndriques de l'antic castell de Fals. L'església actual és un edifici de planta rectangular, orientat d' Est a Oest. Compta amb una capçalera quadrangular adossada al darrere del presbiteri, que acull la sagristia. Compta també amb una capella fonda adossada a la banda Sud, i una capella d'estil gòtic a la banda nord. Al costat de la capella de la banda Nord s'alça el campanar.
L'accés al temple es realitza a través d'una porta situada a l'extrem occidental de la façana principal Sud, que compta amb la data gravada del 1656. Al mateix mur, una mica més a llevant, s'obre una altra porta d'accés que devia ser tapiada poc després de fer-se i sobre la qual es llegeix la data de 1647. Exteriorment la construcció és feta amb mur de mamposteria disposat de forma irregular, intentant ordenar fileres de carreus en rengleres horitzontals. Les fileres de carreus de la part inferior resulten més ben tallades i disposades, i podrien ser aprofitades de l'anterior edifici romànic. L'interior de l'edifici està dividit en cinc trams de volta de creueria amb un arc toral de reforç entre cadascun, mentre que la sagristia presenta una volta de canó amb rajols disposats de pla. Les parets laterals de les naus han estat recentment repicades extraient el guix. S'hi distingeuixen quatre espais situats entre els pilars que suporten els arcs amb sengles peanyes, que al seu dia-abans de la crema del 1936- soportaren retaules i altars. També cal esmentar el paviment de la capella de la banda nord, fet de lloses de pedra, mentre que el de la nau central és de cairons. A l'interior es conserva una llosa sepulcral amb la inscripció: "SEPULTU-/RA DE PE-/RA IAUME/ANDREU I/DELS SEUS/1651". [GALÍ, PANCORBO, 2005: 74] A ponent de l'església s'adosa l'edifici corresponent a la rectoria. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular orientat a migdia. Compta amb planta baixa primer pis i golfes, i l'accés es realitza tant per la porta oberta a la façana de migdia com per un pas obert des de dintre de l'església. A escassos metres a llevant de l'església es situa el cementiri. Completen el conjunt arquitectònic dues torres cilíndriques i una casa adossada entre la rectoria i la torre cilíndrica.del mateix turó de l'església.

L'església de Sant Vicenç de Fals es troba erigida al capdamunt d'un petit turó situat a la part oriental del terme municipal de Fonollosa (Bages), prop de la riera de Fonollosa. L'indret, conegut actualment amb el nom de Torres de Fals, era via de pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona, la qual cosa el convertia en un enclau estratègic, i facilitava les relacions de vassallatge que s'establiren amb els vescomptes de Cardona.
La devoció que els senyors de Fals professaven al monestir de Sant Vicenç de Cardona, degué ser la raó del nom que adoptà la seva homònima de Fals. També a aquestes relacions de vassallatge amb els vescomptes de Cardona, debem el primer document conservat on s'esmenta l'església. En aquest, datat el gener de l'any 1026, Bremon de Cardona redacta el seu testament i nomena Bonefilio de Castro de Falcos (Fals), fidel seu, fent una descripció del territori i les terres que posseeix i lega. En aquest escrit s'esmenta la donació d'una vinya a l'església de Sant Vicenç [AA.DD; 1984:240] L'església que actualment es pot observar, és gairebé en la seva totalitat d'estil gòtic, tot i que encara en resten d'empeus inmersos en la seva estructura, petits vestigis de la petita església romànica que ocupava l'emplaçament fins al segle XVII, quan es dugueren a terme un seguit de reformes per ampliar el seu espai, que a la pràctica significaren la construcció d'una nova església. De la primitiva església romànica (d'una sola nau) en resten només dempeus dos trams d'un mateix mur que delimitava a migdia el perímetre de l'església, presentant probablement unes dimensions de 3,5 m d'amplada per uns 15 m de llarg [GALÍ, D.; PANCORBO, A.; 2005], i quedant resguardada per un petit recinte enmurallat del qual en resten d'empeus les dues torres de guaita. Sabem que el 1592 el temple comptava ja amb tres altars (el major, el de Sant Joan i el del Roser). Com hem esmentat anteriorment però, els grans canvis en l'estructura de l'edifici es produiren al llarg del segle XVII, quan es decidí que calia dur a terme l'ampliació del temple. Les obres foren conduides per mossèn Anton Hubac, rector en aquells moments de la parròquia, i que es dividiren en dues fases: primera meitat del segle XVII i segona meitat del mateix segle. De la primera fase en destaca l'ampliació del temple, tot i mantenir-se la seva llargada, i un nou pavimentat. D'aquests moments data també l'hipogeu més antic (1651) dels cinc que presenta l'església, situat a la capella nord. Ja a la segona fase s'amplià de nou el temple amb la construcció als extrems de llevant i de ponent d'un nou cos a cada banda. Un cop finalitzades les grans obres d'adequació del temple, s'inicià un període dedicat a la seva ornamentació interna, on destaquen la confecció de nous retaules: el 1666 el de Sant Josep, entre els anys 1682 i 1690 el de Sant Vicenç a l'altar major (obra de Joan Grau), i el 1697 el de Sant Joan per obra de Joan Grau II. [VILA I VILA J.M.1987:281] L'any 1694 finalitzà la construcció de la rectoria ubicada a la banda de ponent, i a inicis del segle XVIII es va bastir el campanar de l'església, que s'alça encaixonat entre la capella nord i la sagristia. La capella fonda data del 1885 Al llarg dels segles XVIII i XIX l'església es trobà pràcticament en desús, el que provoca el seu ràpid deteriorament. La consueta del 1764 feta pel rector Domingo Feliu parla de la realització encara de festes religioses. Segons ella, el dia de Sant Agustí es feia una processó que sortia de l'església i donava la volta al castell. Això es repetia per la Mare de Déu del Roser, Sant Isidre i per Corpus. [AA.DD; 2004-2005 nº10:71) L'església però, encara havia de passar pel seu moment més difícil, la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèlic, l'església va ser incendiada tres vegades, provocant l'esfondrament de tots els panys de les voltes de la nau, la destrucció de la rectoria, i amb ella, de tot l'arxiu parroquial. Alhora es profanà el cementiri.