L’Església de Santa Àgata 491 mts. 31T 387239 4642707 és un edifici històric amb una forta dosi de rusticitat en concepció i execució que data del segle X. Forma part de la diòcesi de Solsona. Restaurada l'any 1999 per l'Ajuntament de Clariana.
Com a elements més primitius cal destacar:
- La forma de ferradura de la planta del absis
- El solemne arc triomfal del presbiteri
- La porta del nord amb arc de ferradura escanyat
- Les dues finestres del absis obertes en un sol bloc de pedra.
La seva festa es celebra el diumenge 5 de Febrer, diada de Santa Àgata, amb benedicció del terme i repartiment de pa beneït.
L’església de Santa Àgata ocupa un turó sobre el riu Cardener, al límit sud del Solsonès, dins el municipi de Clariana de Cardener, en un lloc estratègic que dominava el camí ral de Cardona a Solsona i el camí de la sal i ramader que passava pel pont de Buida-sacs. La seva estructura preromànica ens remunta al temps de la Reconquesta i de la repoblació de la zona. De fet, fins fa poc, es conservava l’ara de l’altar primitiu en la qual s’hi llegia els grafits de “Miró” i “Ermemir”. Aquest Miró podia ser el germà del comte Borrell II, que en la seva carta de franqueses de l’any 986 cedia el castell de Cardona i el seu terme a Ermemir (980-1007), vescomte d’Osona, ja establert a Cardona. Aquestes dates coincideixen amb les que donen els estudiosos al situar aquest edifici a finals del segle X.
Els pocs edificis preromànics que es coneixen al Solsonès, com el Soler de Timoneda, Sant Martí de Joval, Sant Julià de Pegueroles, Sant Vicenç de Foix, Sant Julià de Viladebages i Sant Andreu del Pujol Melós, ens han arribat molt modificats i en un estat ruïnós. L’objectiu de la restauració de l’església de Santa Àgata ha estat poder aconseguir la seva consolidació i la seva restauració arquitectònica.
Santa Àgata de Clariana és una església d’una nau rectangular, molt allargassada, orientada d’est a oest, capçada a llevant per un absis de planta de ferradura, tant per fora com per dins. Això dóna una originalitat a la seva arquitectura, ja que no és freqüent aquesta forma absidal, que sols retrobem en la comarca del Conflent, con a Sournià, a Fonolleda i en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà. Dues finestres d’una simple esqueixada, obertes amb un sol bloc de pedra, donen llum a l’interior del absis. La del migdia s’ha refet, aprofitant una pedra monolítica d’una finestra primitiva que estava encastada en el mur de tramuntana.
- La forma de ferradura de la planta del absis
- El solemne arc triomfal del presbiteri
- La porta del nord amb arc de ferradura escanyat
- Les dues finestres del absis obertes en un sol bloc de pedra.
La seva festa es celebra el diumenge 5 de Febrer, diada de Santa Àgata, amb benedicció del terme i repartiment de pa beneït.
L’església de Santa Àgata ocupa un turó sobre el riu Cardener, al límit sud del Solsonès, dins el municipi de Clariana de Cardener, en un lloc estratègic que dominava el camí ral de Cardona a Solsona i el camí de la sal i ramader que passava pel pont de Buida-sacs. La seva estructura preromànica ens remunta al temps de la Reconquesta i de la repoblació de la zona. De fet, fins fa poc, es conservava l’ara de l’altar primitiu en la qual s’hi llegia els grafits de “Miró” i “Ermemir”. Aquest Miró podia ser el germà del comte Borrell II, que en la seva carta de franqueses de l’any 986 cedia el castell de Cardona i el seu terme a Ermemir (980-1007), vescomte d’Osona, ja establert a Cardona. Aquestes dates coincideixen amb les que donen els estudiosos al situar aquest edifici a finals del segle X.
Els pocs edificis preromànics que es coneixen al Solsonès, com el Soler de Timoneda, Sant Martí de Joval, Sant Julià de Pegueroles, Sant Vicenç de Foix, Sant Julià de Viladebages i Sant Andreu del Pujol Melós, ens han arribat molt modificats i en un estat ruïnós. L’objectiu de la restauració de l’església de Santa Àgata ha estat poder aconseguir la seva consolidació i la seva restauració arquitectònica.
Santa Àgata de Clariana és una església d’una nau rectangular, molt allargassada, orientada d’est a oest, capçada a llevant per un absis de planta de ferradura, tant per fora com per dins. Això dóna una originalitat a la seva arquitectura, ja que no és freqüent aquesta forma absidal, que sols retrobem en la comarca del Conflent, con a Sournià, a Fonolleda i en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà. Dues finestres d’una simple esqueixada, obertes amb un sol bloc de pedra, donen llum a l’interior del absis. La del migdia s’ha refet, aprofitant una pedra monolítica d’una finestra primitiva que estava encastada en el mur de tramuntana.
La paret nord i la de ponent conserven la seva factura original preromànica, fetes amb pedres simplement trencades, disposades molt irregularment, menys en les arestes de la nau on hi apareixen carreus grossos i ben escairats. La poca amplada d’aquestes parets fa suposar que la coberta era de fusta i que, més tard, va ser substituïda per una volta de maó pla. El mur de migdia, on hi ha la porta actual, està disposat en filades de carreus uniformes, que es podria datar en un temps més tardar. S’ha recuperat la porta primitiva que conserva la forma de ferradura, definida com d’obertura escanyada. Aquesta porta situada a tramuntana, és un dels elements més significatius de l’edifici.
Al segle XVIII, tot l’edifici sofrí grans transformacions, adaptant-lo als nous aires de l’estil Barroc. Seguint altres criteris litúrgics, posaren un retaule davant de l’arc triomfal i convertiren l’absis en una sagristia. Tot l’arc preabsidal havia quedat molt malmès, però, un cop netejat, s’ha pogut veure com en la part esquerra s’hi dibuixava un arc de ferradura, fet amb llosetes acantonades. Aquest arc dóna al absis un peculiar relleu preromànic. A la dreta podem veure una tina de vi.
Al segle XVIII, tot l’edifici sofrí grans transformacions, adaptant-lo als nous aires de l’estil Barroc. Seguint altres criteris litúrgics, posaren un retaule davant de l’arc triomfal i convertiren l’absis en una sagristia. Tot l’arc preabsidal havia quedat molt malmès, però, un cop netejat, s’ha pogut veure com en la part esquerra s’hi dibuixava un arc de ferradura, fet amb llosetes acantonades. Aquest arc dóna al absis un peculiar relleu preromànic. A la dreta podem veure una tina de vi.
Feia temps que aquesta església estava sense culte i es trobava en plena ruïna, molt més després de la passada del foc devastador a l’estiu de 1998. La restauració actual ha volgut ser molt respectuosa amb els elements arquitectònics originals, per poder-li tornar part de la seva bellesa primitiva. La seva recuperació és una bona aportació al patrimoni cultural, artístic i religiós del Solsonès.
Aquesta restauració va ser promoguda pel llavors Il·lustríssim Sr. alcalde Joan Vilar, amb la col·laboració del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, amb aportacions de Fons Europeus, la Diputació de Lleida –Institut Estudis Ilerdencs, i amb el Suport del Consell Comarcal del Solsonès.
Aquesta restauració va ser promoguda pel llavors Il·lustríssim Sr. alcalde Joan Vilar, amb la col·laboració del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, amb aportacions de Fons Europeus, la Diputació de Lleida –Institut Estudis Ilerdencs, i amb el Suport del Consell Comarcal del Solsonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada