SANT ANDREU DE CAL PALLOT

Sant Andreu de Cal Pallot 477 mts. 31T 409701 4647275 és una església romànica del segle XII d'una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant.
L'església és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre de l'absis i l'altra al mur de ponent. La porta d'entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques i sobretot en aquest cas en què al mur de migdia, no hi ha cap obstacle que dificulti la seva obertura. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.

Malauradament a l'estiu de 1975 una tempesta va malmetre la volta de la nau, la coberta de l'absis i va ensorrar parcialment el campanar, situat al mur de ponent.

L'edifici que encara es conserva és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament pre-romànica ja que prop de l'edifici es conserven restes d'un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI.

L'església fou parróquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans; des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, propietat d'importants dominis a la vall de Merlès, esmenta el lloc de "Gamissans" com un dels límits de les seves terres. "Gamissans", conegut avui amb el nom de Cal Pallot, era un gran alou que des de l'actual casa Gamissans (a les serres de Biure, Sagàs) arribava fins a la riera de Merlès, prop de la Lladernosa.

Probablement al segle XIV Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-Reig, la varen vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-Reig. Al segle XVIII encara es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamissans.

A l'interior de l'església es conserven interessants fragments d'una decoració mural, malauradament molt perduda, que fou consolidat pels serveis de restauració de la Generalitat l'any 1985. La pintura, segurament del segle XIII, decorava tot l'absis de Sant Andreu i una bona part dels murs; ara només es conserven fragments:
A l'absis: fragments de cortinatges a la part inferior, i detalls de 4 personatges amb la inscripció "MUNTA".
A l'arc triomfal un personatge de perfil amb la mà alçada assenyalant l'absis, i restes de decoració geomètrica vegetal.
Al mur de migdia de la nau hi ha tres creus dins de cercles i al seu costat un fragment de pintura amb Sant Miquel i el diable pesant les ànimes el dia del Judici Final.
Les tonalitats i el traç del dibuix són molt semblants al de les pintures romàniques conservades a l'església de Sant Martí de Puig-Reig, la qual cosa fa pensar en un mateix pintor, de l'escola del Mestre de Lluçà, i en les mateixes dates: 1230-1250.

EL ROSERET

Malgrat que les esglésies romàniques siguin el nostre patrimoni més conegut i valorat, durant els segles XVI, XVII i XVIII, se'n van construir moltes més, potser no amb la qualitat del període anterior.

La petita capella del Roseret 623 mts. 31T 404311 4649102 n'és un senzill exemple; de ben segur que es van aprofitar els antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI.

La església del Roseret, a un quart de Puig-Reig, fou construïda l'any 1579, segons la tradició, per Mossèn Joan Siburg qui, essent vicari de Puig-Reig, tenia d'anar cada diumenge a dir Missa matinal a Santa Fé de Fenollet; mes esdevenint que sempre se li espantava el cavall cada vegada que passava per allí on ara hi ha la capella, se reclamà a la Mare de Déu, fent-li promesa de que si deixava de espantar-se-li el cavall i no el tirava més a terra, aixecaria una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, com ho feu desseguida de alcançar la mercè demanada.

SANT MARÇAL DE PUIG-REIG

Sant Marçal de Puig-Reig 476 mts. 31T 405533 4649772 és una església romànica, situada al nort del municipi de Puig-Reig, prop de la carretera de l'Espunyola a Puig-Reig.

Aquesta església també se la coneix amb el nom de Sant Marçal de la Serra, i és esmentada en la documentació medieval com Sant Marçal d'Irenna. Sempre ha estat una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-Reig.

Hi ha poques notícies sobre aquesta església, se sap que l'any 1026 Ramon "Deusaran", senyor d'aquestes terres, feia testament i deixava almoines a Sant Marçal, una moneda d'or per una lluminària. En un testament sense data del trobador Guillem de Bergadà donà al monestir de Santa Maria de Poblet un graner i terres al lloc de Sant Marçal.

La processó que es fa des de Puig-Reig el dia de Sant Marc, és documentada des del 1745, però pot ser més antiga.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals, molt amples, que sorgeixen a l'exterior a manera de contrafort. És capçada al cantó de llevant, per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera.

S'entra a l'edifici per una porta oberta al mur de ponent, que es troba precedida per un porxo, afegit posteriorment. És una porta que acaba amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes.

Al mur de migdia hi ha un altre portal, ara tapiat, que devia ser l'únic accés a l'església originàriament.

A l'absis, a la part superior i cap al cantó de migdia s'hi pot veure un parell d'arcuacions cegues fetes amb maó massís, que semblen coetànies de l'edifici.
La resta de l'absis presenta aquesta part amb signes d'haver estat refet.

En l'aparell de la construcció hi apareixen fragments de maó, això no és estrany en l'arquitectura catalana del segle XI.

D'aquesta església ha desaparegut el campanar d'espadanya.

AIXÓ ÉS L'ESPANYA REAL, QUINA PENA

MURA, EL MILLOR ESCENARI DE RODATGES DE CATALUNYA

MURA ÉS EL MILLOR RACÓ DE CATALUNYA, I EL POBLE DELS GOYA.
US CONVIDO A FER UNA VISITA PELS CARRERS MEDIEVALS, I GAUDIR DE LA GENT QUE INTEGREM AQUEST POBLE CINEMATOGRÀFIC PER EXCEL·LÈNCIA.

FONT DE LA BALMA

La Font de la Balma 768 mts. 31T 416912 4614725 està situada en el torrent que mena entre els Cortins i el Sec, i aboca les seves aigües al torrent d'Estenalles. És a tocar de la carretera BV-1221 Terrassa-Navarcles a l'alçada del quilòmetre 17,300.

CAN ROBERT

La masia de Can Robert 653 mts. 31T 417099 4609545 no apareix documentada amb aquesta denominació fins el segle XVIII, cal però plantejar la possibilitat d’un assentament anterior tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval, situada en mig de l’actual camí que porta al cingle dels Cavalls.

L’estructura de la masia coincideix, un cop més, amb la tipologia tradicional; orientada a migdia, mostra dues plantes i coberta a doble vessant. És envoltada d’un barri (mur de tanca), en la façana principal hi veiem un interessant finestral de pedra amb arc pla i llinda decorada. També hi observem elements constructius arcaics com el desguàs de la façana de ponent. L’era és situada en front de la casa. Propers a la masia hi veiem elements d’ús agrari, com un forn de calç i les restes d’un trull d’oli: dos dipòsits circulars de decantació d’un metre de diàmetre i un fragment de la pedra de moldre.

SANTUARI DE SANTA MARIA DE L'AGUDA

Santa Maria de l'Aguda 599 mts. 31T 367217 4630842 es troba dominant Torà a dalt d'un turó i oberta a tots els vents, antigament dita del Castell i citada amb aquest nom l'any 1010, quan fou donada a Santa Maria de Solsona.
L'actual temple, és una construcció d'estil romànic d'una sola nau i dos absis rodons, un a la capçalera i l'altre a la lateral Nord, amb volta de canó no primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a maceta, fet típic del romànic més pur, en els laterals, als dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la porta.
Te capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca la presència d'una pica baptismal del segle XI-XII.

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, creman-se un valuós retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys setanta es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi van fer obres que van reformar l'absis, la teulada i la torre, i s'ha suprimit la moderna capella que feia funcions de sagristia.

CONVENT AGUSTÍ DE SANTA MARIA DEL PLA

En aquest lloc existia una ermita dedicada a Santa Maria, documentada des del segle XI 405 mts. 31T 359433 4636779.
L'ermita i la propietat van ser cedides el 1665 a l'ordre dels Agustins, que a l'any 1735 van edificar un convent, i més endavant, en 1773, una església.

La primera comunitat del convent estava formada per un prior, dos sacerdots i un coadjutor. Aquests es dedicavent als sagrats ministeris i tenien escola de primera ensenyança de llatí. Al 1800 la comunitat va haver de marxar degut a les persecucions. Un cop fora els frares, el batlle va fer tapiar l'església i el convent. Poc després l'Estat es feu càrrec de l'edifici i el vengué a Antoni Purroy l'any 1844.

Els veïns de Sanaüja, indignats, es varen armar i amb el rector davant intentaren fer-se amb el convent. Dies despres uns quants es varen unir i varen conseguir comprar la propietat. Avui l'edifici conventual està força malmès.

EL PONT DE SANAÜJA

El Pont de Sanaüja 401 mts. 31T 359737 4637222 és d'estil romànic dels segles XIV-XV, antigament era el principal accés a la vila. Es tracta d'una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l'arquitectura civil de les nostres contrades.