TRAILWALKER INTERMON OXFAM PER MURA

La Trailwalker passarà aquest cap de setmana pel Bages i el Vallès

Aquest és un esdeveniment a nivell mundial, que neix com a entrenament de resistència pels militars Gurkhas destinats a Hong Kong i al 1997 Oxfam va encarregar-se d’organitzar la marxa a Hong Kong i a després es va exportar a altres seus Oxfam.

La Promoció Turística de les Valls del Montcau col·labora en una caminada solidària anomenada Trailwalker que es durà a terme els dies 7 i 8 maig. La caminada està organitzada per Intermon Oxfam i serà la primera vegada que es faci en territori espanyol i en concret passarà pel Bages i el Vallès.

Hi han uns 211 equips inscrits, això representa unes 1300 persones perquè cada equip es compon de 4 corredors i 2 persones de suport logístic. Hi han alguns equips del Bages, entre els quals Nat's (Sant Fruitós de Bages) o el Centre Excursionista de Mura. També hi ha equips del Vallès i d’altres comarques catalanes, així com equips estrangers. L’organització de l’esdeveniment mobilitza a més de 1500 persones en l’organització i atraurà a diferents esportistes d’elit, entre els que hi podria haver per exemple Edurne Pasaban.

El tram que recorrerà les comarques catalanes és l’anomenada ruta d’Els 3 Monts que uneix tres parcs naturals com són: Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

Per a fer el traçat del Trailwalker -ruta de 100km a fer en 36h- s’ha adaptat una mica; els equips participants sortiran de Santa Maria de Palautordera i passaran per 7 controls més -entre ells: Figaró, Sant Feliu de Codines, Sant Llorenç Savall- (hi han controls on poden descansar i on tindran atenció mèdica) entre els quals hi ha 2 controls al terme municipal de Mura -un al coll d'Estenalles i l’altre al Centre Cívic del municipi de Mura, després van cap a Rellinars i acaben a Monistrol de Montserrat (a l’estació del cremallera).

A Mura, com a altres municipis per on passa el Trailwalker, es faran activitats complementàries obertes a tothom que vulgui participar i gaudir d’unes jornades a la natura i amb cultura. Aquestes activitats són: la fira d’artesans els dies 7 i 8 entre la plaça de l’església i el Pla de Cal Roca; un concert de cant coral, el dissabte 7 de maig a l’església de Sant Martí de Mura, a càrrec de l'Agrupació Coral de Matadepera i una demostració de tir amb arc, a l’esplanada del Centre d'Interpretació del Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el dissabte 7 de maig a la tarda.

Intermón Oxfam Trailwalker és un esdeveniment de treball en equip. El voluntariat és una manera fantàstica de conèixer gent, unir-se amb col.legues o amics, tirar-se unes bones rialles i formar part d'un dels esdeveniments esportius i solidaris més destacats i, el més important, reaccionar contra la injustícia.

Intermón Oxfam Trailwalker és un exercici logístic enorme, no només perquè abasta 100 quilòmetres, sinó perquè necessitem gent durant 36 hores. No podríem realitzar l'esdeveniment sense els nostres voluntaris i voluntàries. Es requereixen gairebé 150 voluntaris realitzant diferents tasques durant tot l'esdeveniment.
Per a més informació: http://trailwalker.intermonoxfam.org/

L'EXEDRA DE BOADES

L'exedra de Boades 210 mts. 31T 405138 4615520 és una cambra de planta semicircular absidial, que es manté parcialment dempeus a la zona posterior dels masos Vilaseca i Cadevall, al costat de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos.

El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de tamany mitjà i petit que es pot identificar com el conegut amb el nom de "opus vittatum". Els carreus són ben tallats i disposat en filades horitzontals. Presenta una finestra de dimensions considerables coronada amb un arc de mig punt fet amb teules i maons de terra cuita, en una paret que assoleix els 4m d'alçada.

L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix imperial, ben característica a partir del segle III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres amb aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus) o menjar (triclinium).

Observacions: Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.

Hem de situar l'exedra dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del segle XX, per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duràn i Sanpere.

Puig i Cadafalch, en la seva obra "Arquitectura romana a Catalunya", recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament.

L'any 1932 va ser la primera vegada que es va fer un estudi arqueològic, dins els context d'excavacions portades a terme a la vila romana de Boades. En Joan Roure feu un dibuix guardat a l'A.H.C.M. en el que es mostra la planta i un sondeig. No es tornà a excavar fins el 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya reprèn el treball, realitzant diversos sondeigs al seu entorn per delimitar les restes i per determinar la seva cronologia (Daura i altres, 1987).

LA FÀBRICA DE SANT JAUME

El que queda de la fàbrica Sant Jaume 167 mts. 31T 404506 4615566 es troba a la riba esquerra del Llobregat i a prop del pont dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, al barri de Boades després de la urbanització de la Torre del Breny. Era un edifici de dues plantes, amb gruixudes parets de pedra, teulada a doble vessant, amb les finestres i portes voltades de maó i fetes amb arc rebaixat. Una porta lateral té a sobre una placa de ciment amb la inscripció J.M. AÑO 1896. (José Monteis).

D'aquest edifici resta en peu la carcassa sense teulada i la xemeneia quadrangular a l'angle nord-est. Disposava d'un salt d'aigua per generar la força motriu. La primitiva resclosa era de fusta i més tard es va construir de pedra.

La fàbrica va ser instaurada l'any 1896 per Jaume Marcet de Vallhonesta, en terrenys que va adquirir a can Vilaseca de Boades. Inicialment era una fàbrica tèxtil i hi treballaven obrers de la rodalia, de Els Comtals i de Manresa. Més tard va acollir diferents activitats: fabricació de paper, vidres per a llanternes, estació d'aigües de Sant Vicenç, derivats de les brises, tractaments tèrmics, materials de construcció.

La propietat de l'edifici i el salt ha passat per diversos amos, entre ells el fabricant Armengol. Actualment és del Sr. Tomàs de Barcelona. L'aiguat de 1971 posà fi a la fàbrica, ja que la riuada inundà la planta baixa i arrasà la resclosa, restant des de llavors abandonada.

LA TORRE DEL BRENY

La Torre del Breny 175 mts. 31T 404677 4614668, és un sepulcre en forma de creu, del que es conserva actualment el basament. Correspon a una ferma construcció amb els seus costats orientats seguint els quatre punts cardinals. L’existència de la torre sepulcral ja es coneguda d’antic i hi ha diferents autors que en parlen, com Francisco de Zamora, Jaume Caresmar, Antoni Pons.

La primera referència històrica la trobem el 1678 a la Catalunya Ilustrada d’Esteban Corbera publicada a Nàpols. J. Masdeu testimonia que l’edifici va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia.

Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806).

El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”.

L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. Entre molts estudiosos que donen referència hi ha J. Puig i Cadafalch i Albertini. Joan Santmartí la considera del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium.

El 1975 la Diputació de Barcelona realitzà la restauració i enjardinament de l’entorn i va posar una valla protectora.

El 1985 Josep M. Gurt, en col•laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueología del Ministerio de Cultura, realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.

Les primeres notícies documentals de Castellgalí corresponen a l’any 924 i fa referència a la venda d’un alou de Marganell, citant el castell Galí com a terme (castelo de Galindo). Aquest antropònim d’origen medieval ha donat nom al poble, interpretant alguns historiadors que el nom significava Castell del Gall.

Actualment aquesta etimologia sembla descartable i es donen arguments més sòlids. Així el nom podria procedir de castrum Galindo o Galini, tal com ho testimoni l’escriptura del 924 i que probablement es referia al senyor del castell. Segons Joan Corominas el nom de Galindo és d’origen pirinenc basc-aragonès i molt freqüent a la documentació medieval de l’alt Aragó i del nostre Principat, cosa que pot demostrar que es van instal·lar a la zona gent vinguda d’aquelles terres en època de la repoblació.

Probablement aquest era el nom de la persona que ostentava l’aprisió del territori que va construir la seva fortalesa.

Castellgalí es trobava en la línia fronterera dels comtats catalans del segle X, assenyalada per la línia Llobregat, Montserrat, Cardona, Solsona i Montsec; per tant és clara la importància estratègica de la fortificació en un turó que domina la cruïlla de dues grans conques fluvials i en el límit de les terres de ningú.

Fins el 1178 no trobem altra document fiable referit al castell. Tampoc disposem de documentació concreta de l’establiment de la quadra de Cirerencs, tot i que no és difícil suposar que es crearia a partir de la colonització fruit del mecenatge feudal a les terres de la frontera. En quant a Boades, la primera documentació que l’esmenta és del 1020, com a frontera de la parròquia de Manresa.

El document de 1178 és una escriptura de venda del castell al rei Alfons I per part de Sibil·la filla de Bernat Ramon de Manresa, castlà de Manresa. El 1193 el rei concedeix el castell a la nova família feudatària, que passa a ser sognominada Castellgalí. També al segle XII tenim informació de l’església parroquial dedicada a Santa Miquel. Al segle XIII tenim notícies de l’església de Santa Margarida i una comunitat de monges agrupades a l’entorn de l’església el 1225.

A l’Arxiu Comarcal de Manresa es conserva un document, datat el 1281 i recollit per Sarret i Arbós al llibre Manual del Veguer, que parla de la batllia del castell encomanada per un any a Ferrer de Planes. El batlle era el delegat del senyor que tenia cura del cobrament de censos, mentre que el castlà s’encarregava de les defensa militar.