dijous, 20 de gener de 2011

SANT PELEGRÍ DE BIOSCA












L'ermita de Sant Pelegrí 428 mts. 31T 362881 4632385 està situada a 1 km del poble de Biosca (Segarra) està sota l'advocació de la Mare de Déu del Pla, que no es la mateixa que la de Sanaüja, situada al lloc conegut com Sant Pelegrí, conserva malgrat les remodelacions, la seva empremta romànica.

La llegenda diu que Sant Pelegrí, que va predicar per Romania, tenia una llaga a la cama que segons els metges no es podia curar i s'havia de tallar la cama, però Jesús va estendre la mà i li va curar i aquesta escena representa la imatge que hi ha a l'ermita.
El poble de Biosca fa un aplec a l'ermita el dilluns de Pasqua i el dia de Sant Isidre s'hi beneeixen els tractors i es fa un dinar de germanor.

El mes de juny de 2003 es van iniciar els treballs de millora general de la carretera LV-3113 entre Guissona i Biosca, que permetrà unir la Segarra amb el Solsonès. El nou traçat d'aquesta carretera passava per diversos indrets on es localitzaven possibles jaciments arqueològics.

Un d'aquest indrets era al voltant de l'ermita de Sant Pelegrí, on es coneixia, per notícies de diversos aficionats i prospeccions antigues, l'existència d'una possible vil·la romana. Els treballs arqueològics portats a terme han permès documentar l'existència de la vi·la en una zona aturonada i distribuïda en terrasses de conreu de cereal, situada a uns 300 metres de l'ermita de Sant Pelegrí. Cronològicament, aquesta vi·la romana ocupa un ampli espai de temps: des dels segles II-I aC fins als segles V-VI dC. Constructivament, aquesta vil·la es troba construïda cap a llevant.

Ens trobem davant una vil·la de gran entitat situada en una vessant aterrasada al costat d'una torrentera. La seva extensió aproximadament seria d'uns 2000 m2.
La vil·la estaria organitzada a partir de tres terrasses. Les terrasses més afectades pel traçat de la nova carretera eren la terrassa mitjana i sobretot la terrassa inferior; la terrassa superior, en canvi, es troba totalment fora del traçat de la nova carretera. La intervenció arqueològica a la terrassa superior va ser molt limitada, al no trobar-se afectada pel traçat de la nova carretera; tot i així, la prospecció d'aquesta terrassa va donar com a resultat la presència d'abundant material ceràmic i l'existència d'estrats i estructures molt ben conservades, possiblement relacionades amb la seva part noble.

La intervenció arqueològica a la terrassa mitjana, més afectada pel traçat de la nova carretera, va permetre documentar la presència de 7 àmbits diferenciats i articulars entorn d'un passadís central; també es van localitzar unes habitacions amb paviment i arrebossat d'opus signinum, possiblement relacionades amb unes possibles termes. La majoria dels treballs arqueològics es van centrar en la terrassa inferior, la més afectada pels treballs del traçat de la nova carretera. En aquest espai hi ha dos grans zones: a la zona I sembla documentar-s'hi un gran espai obert tipus pòrtic i una sèrie d'habitacions, com a mínim fins a vuit estances, dins de les quals s'han pogut observar diferents nivells de circulació; la zona II ve marcada per l'existència d'una zona termal de la qual podem observar, hipocaust, diverses piscines i habitacions pavimentades amb opus signinum, i l'espai del forn. Aquesta vil·la es trobaria dins l'Àger, el territori, de la ciutat romana de Iesso. El seu estudi és fonamental per entendre com es distribuïa i s'estructurava el territori que hi havia al voltant de la ciutat romana de Iesso a partir de diversos assentaments de caràcter agrícola, com són les vil·les. Al voltant de la ciutat romana de Iesso coneixem l'existència de diverses d'aquestes vil·les, però aquesta és l'única que fins ara s'ha excavat d'una manera acurada.

Tot sembla indicar-nos que ens trobem amb una vil·la d'una certa entitat: situada a uns nou quilòmetres de la ciutat de Iesso en una zona rica en aigua, es troba al peu d'una important torrentera, rica en terres de conreu i a prop d'un eix de comunicació important, com és la vall del Llobregós. Unes circumstàncies que van permetre una àmplia ocupació d'aquest indret.

A part d'aquesta vil·la, a pocs metres trobem el jaciment ibèric de la Guixera de Talteüll, que es pot datar del segle V aC al II-I aC; a partir del segle VIII dC la zona es converteix amb una zona de frontera entre el món andalusí i el món feudal amb el naixement de Biosca i segurament l'indret de Sant Pelegrí, com a pervivència de l'ocupació de la vil·la.