SANTA MAGDALENA DE VILARESTAU
EL CERDÀ DE LA GARGA
SANT MIQUEL SESPERXES
EL CLASCAR
SANT PERE DE BERTÍ
Santa Magdalena de Vilarestau, N 41º 46.534' E 002º 13.934' fou sufragània de l'església de Santa Coloma de Centelles, situada en l'altiplà de la Garga, terme municipal de Centelles (Osona). Avui sols en queden unes poques restes d'aquesta ermita. L'absis era quadrat y els carreus rústics.
El Cerdà de la Garga, N 41º 46.305' E 002º 13.784' casa natal de l'enginyer, arquitecte, urbanista, etc. Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1.815 - Caldas de Besaya, Santander, 21 d'agost de 1.876) conegut entre d'altres per la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, reforma coneguda com a Pla Cerdà i que donarà com a resultat l'actual districte de l'Eixample barceloní.
Sant Martí Sesperxes, N 41º 44.749 E 002º 13.423 situada a la pista forestal que uneix la carretera de Centelles amb Sant Feliu de Codines. L'església era coneguda originalment com a Perticis, és esmentada ja al 1.154 i fou des dels seus inicis sufragània de la parròquia de Sant Martí de Centelles, reedificada a voltants de l'any 1.738 la nau es amb voltes i la cúpula d'obra cuita, el presbiteri es de forma rectangular amb una capella per banda. Es troba situada al Pla de Sant Miquel. En el seu interior hi ha una interessant col·lecció de fòssils i elements arqueològics que daten del Neolític.
El Clascar o també anomenat el Castell de Bertí, N 41º 42.899' E 002º 13.717' antiga domus o casa forta, hi ha existència documental de l'any 987. Al segle XIV s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI se l'identifica com a domus i fou propietat dels senyors de Bell-lloc. A començaments del segle XX en un castell de fantasia d'estil neogòtic amb finestres germinades d'arc trevolat i una gran torre de planta circular. A la part de darrera es troba una capella de planta circular que estava dedicada a Sant Crist. Actualment es troba en una situació de conservació, més que lamentable.
L'església romànica de Sant Pere de Bertí N 41º 43.221' E 002º 13.790' pertany al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1.031 a on sé l'anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual fou edificat al segle XIII i que va ser refet de nou a l'any 1.437. La planta es d'una sola nau amb coberta de vol apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat, posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals, el campanar és de cadireta de dos ulls i l'accés interior, la porta d'accés és adovellada. A l'any 1.659 va ser reconstruïda, el campanar transformat tal i com es veu avui dia, ampliant els dos arcs amb l'edificació, sobre la volta de l'església, de tres parets amb arcs, formant un únic campanar comunidor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada