EL CASTELL DE RODORS I ELS SEUS ENCONTORNS

SANT FELIU DE RODORS

SETIAL DEL CASTELL DE RODORS

MAS DEL SOLER DE TERRADES

EL PERER

EL MOLÍ DEL PERER

CODINACS

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors (Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931). Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà. Des del 1.381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII. En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sots-veguer de Moianès, fins que entre el 1.714 i el 1.840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i també la Batllia Forana per distingir-la de la vila de Moià. Marfà se'n va separar el 1.801 i pel 1.845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià.

El castell de Rodors N 41º 50.385' E 002º 05.031' va subsistir fins als volts del 1.960 com a masia. En aquell any fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.

L'església de Sant Feliu de Rodors, N 41º 50.462' E 002º 04.953' documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII. Es manté encara en peu en un pendent assolellat, abocat a la vall de la seva riera i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri. La seva demarcació era formada per masos, entre els quals es destaquen el Mas Vilalta, amb una capella de Sant Nazari adossada a la masia, i el Mas del Soler de Terrades també amb capella pròpia del Roser. En la seva demarcació resten encara altres antics masos: el Perer, el Molí del Perer, la Rovira, Casamitjana, Codinacs, entre d'altres.