SANT FELIU DE RODORS
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors (Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931). Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà. Des del 1.381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII. En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sots-veguer de Moianès, fins que entre el 1.714 i el 1.840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i també la Batllia Forana per distingir-la de la vila de Moià. Marfà se'n va separar el 1.801 i pel 1.845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià.
El castell de Rodors N 41º 50.385' E 002º 05.031' va subsistir fins als volts del 1.960 com a masia. En aquell any fou venut i les seves pedres aprofitades per a noves construccions.
L'església de Sant Feliu de Rodors, N 41º 50.462' E 002º 04.953' documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII. Es manté encara en peu en un pendent assolellat, abocat a la vall de la seva riera i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri. La seva demarcació era formada per masos, entre els quals es destaquen el Mas Vilalta, amb una capella de Sant Nazari adossada a la masia, i el Mas del Soler de Terrades també amb capella pròpia del Roser. En la seva demarcació resten encara altres antics masos: el Perer, el Molí del Perer, la Rovira, Casamitjana, Codinacs, entre d'altres.
1 comentari:
Chapeaux!
Joan el teu blog està assolint ja l'excel·lència.
Des de l'enveja sana, però al cap i a la fi enveja.
Felicitats una vegada més !
Antonio Mora Vergés
Publica un comentari a l'entrada