NAVÀS, NAVARS, CASTELLADRAL O COM VULGUIN DIR-LI

SANTA MARIA DE LES ESGLÉSIES

SANT CUGAT DEL RACÓ

MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX

SANT MIQUEL DE CASTELLADRAL

SANT MIQUEL DE VIVER

Un dels municipis més grans del Bages és el de Navars. Els seus 81,70 quilòmetres quadrats s'estenen de riu a riu per l'ample interfluvi Llobregat-Cardener. Aquest municipi, oficialment, rep el nom de Navàs, si bé fins al 1.960 es deia Castelladral, ja que prenia el nom del nucli principal del municipi. L'extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars féu que primer s'hi instal·lessin els serveis municipals i, després, que se'n canviés el nom. L'origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s'esmenta l'alou anomenat Nabares. Una butlla del papa Sergi IV torna a parlar de l'alou Nabarsi la riera de Navarons.

El municipi comprèn, a més del poble de Navars, cap administratiu del terme, els pobles de Castelladral, de Sant Cugat del Racó (o Salou) i de Sant Salvador de Torroella, la Colònia Valls, la colònia del Palà de Torroella i els veïnats i llogarets de Can Flautes, el Mujal, la Rata i Valldeperes.

Una carretera local uneix el poble de Navars amb el nucli de Viver i una segona carretera, uneix el poble de Castelladral amb Súria.

Castelladral 676 m. N 41º 53.942 E 1º 46.804 l'antic cap de municipi i centre geogràfic del seu territori, és documentat històricament des de l'any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d'un alou que posseïren "dintre el terme del castell Edral" a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies. El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d'Alderaldo d'Aderald.

L'any 1.184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort. El 1.360, Pere el Ceremoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa. Definitivament, el 1.413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera. De la construcció militar que el motivà, queden només algunes ruïnes situades en un turonet (681 m.), a redós del qual hi ha l'església parroquial i el grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant segles.

El temple parroquial, dedicat a Sant Miquel, correspon actualment a la reestructuració feta al segle XVIII d'una construcció d'estil romànic llombard, del segle XI.

També al sector de Castelladral, cal esmentar una tomba excavada a la roca coneguda amb el nom del Lladre Traïdor, situada a prop del mas de Can Teuler, i unes antigues rescloses de molí a la riera de Tordell.

L'església romànica de Sant Cugat del Racó o Salou 567 m. N 41º 53.854 E 1º 48.771, és el gran monument històrico-artístic de la contrada. És un temple d'estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega poc usual en terres catalanes i és coronat per un airós cimbori cilíndric. Dels tres absis originals, resta només el central; mentre que el de l'angle NE ha estat recontruït. El portal, gòtic tardà, és obert a la façana de mitgdia i ocupa el lloc d'accés primitiu. Tampoc no és d'època original el campanar d'espadanya construït sobre la paret de ponent. Durant la restauració, hom descobrí importants vestigis del temple pre-romànic anterior. La parròquia de Sant Cugat, documentada des de l'any 927, pertangué en altres temps al monestir de Ripoll.

Les Esglésies 492 m. N 41º 53.557 E 1º 49.356, es situa a l'oest del Mojal, el nucli de les Esglésies s'originà de quatre petites esglésies on s'hi feia vida eremítica femenina. En el segle X ja s'havien unificat en l'actual edifici de Santa Maria i depenien del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. En el segle XIV va desaparèixer la vida monàstica i passà a dependre de l'església veïna de Sant Cugat del Racó. De l'església romànica del segle XI, similar a la de Sant Cugat del Racó, només ens n'ha arribat el creuer nord amb decoració llombarda. La resta es féu nova en el segle XVI. Actualment no està en culte.

El terme municipal de Viver i Serrateix ocupa un extens territori 66,81 quilòmetres quadrats a l'extrem S del Bergadà, en contacte amb el Bages (Navars). El terme és centrat per l'altiplà de Serrateix, que devalla cap als plans de Navel a l'W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a l'E. A la divisòria d'aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d'altitud, accidenten el territori, drenat per altres rieres, com les d'Hortons i de Sant Cugat, o de l'Albereda, dita antigament de Tordell, afluents al Cardener, o les de la Codina i del Mujal, afluents del Llobregat.

Els principals nuclis de població del municipi són els pobles de Serrateix 734 m. N 41º 56.779 E 1º 46.587, que n'es el cap, de Viver 611 m. N 41º 57.369 E 1º 48.754 i la caseria de Sant Joan de Montdarn. Comprèn també les antigues demarcacions de Navel i de Sant Martí de Balaguer.

Darrerament hom ha pogut determinar l'existència d'algun poblament neolític, de diversos assentaments de l'edat dels metalls, que enllacen amb les troballes iberoromanes. Al segle X ja consta l'existència de molins al llarg de la riera, alguns dels quals passaren a dependre del monestir de Serrateix, vers l'any 1.000 i alguns foren refets en època gòtica. Sota Guifré I sembla que es tornaren a repoblar i fortificar aquestes terres, que amb Castelladral eren cap al 900 l'extrem S del pagus de Berga. Durant l'alta edat mitjana el terme era travessat per diversos camins de costa: el que venint de Sant Joan de Montdarn, cruïlla de camins, passava per Serrateix i es dirigia a Castelladral (convertit després en camí ral), i el que seguia la carena de Sant Feliu, Albesa i Cerdans, amb un punt fortificat important: el Castellot. Un altre camí important era el que seguia la riera de Navel fins a Cardona.

Actualment el principal eix de comunicació és una carretera que des de Navars va a Viver i a Serrateix. Hi ha també una pista forestal que porta de Viver a Sant Joan de Montdarn i que continua cap a Montmajor; una altre de Serrateix a Castelladral, que continua ja asfaltada cap a Súria; una pista de Serrateix a Cardona, i un camí rural que uneix Viver i Puig-reig.