EL PUGET

Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1.592).

La masia El Puget 525 mts. N 41º 40.935 E 1º 55.906 es troba sobre un turó proper a la capella de Santa Creu de Palou i davant de la casa El Farell, en zona de protecció paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Aquesta masia es troba en avançat estat de ruïna situada sobre una carena , fet que li proporcionava una ubicació privilegiada.

Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a llevant, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres que resten tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa, quedant penjats a la paret. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades.

Hi ha restes de diferents dependències afegides a les façanes de ponent i de llevant, molts d'ells en ruïnes a l'entorn del mas, probablement corrals, així com un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on anaven a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa.

La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puget, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1.553 (Iglèsies,1.979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1.592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals del segle XVII quan es va donar a la zona un nou periode d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en que es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou.