Els alzinars més extensos i ben conservats del Bages es troben al terme de Mura, protegits pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A les zones més baixes trobem l'alzinar acompanyat de marfull, mentre que el boix omple el sotabosc de les obagues. A la major part del Bages la majoria d'alzines s'han de considerar híbrides entre l'alzina vera i la carrasca, pels caràcters intermedis entre ambdues espècies, però en aquest recorregut pel parc hi predomina l'alzina vera, és a dir, de fulles llargues i peludes només al revers. Aquesta àrea de relleu enrevessat i rocós ha dificultat des de sempre l'agricultura, i l'única activitat d'aprofitament del bosc ha estat l'obtenció de llenya i el carboneig. Aquesta darrera va ser la forma més comuna d'explotar l'alzinar fins ben entrat el segle XX.
De la llenya d'alzina se'n feia el carbó vegetal, que conserva gairebé tot el poder calorífic de la fusta però pesa molt menys. El cicle de tala per al carboneig era d'uns 15 anys, i al llarg de l'excursió que proposem veiem encara el rastre negrós al sòl allà on s'havien instal·lat les carboneres, i podem observar com d'una soca comuna moltes alzines velles enlairen tres o quatre troncs de mida similar. No es tracta pas d'alzines rebrotades després d'un incendi, sinó del llegat de les tales dels carboners.
És extrany trobar-se una alzina monumental enmig d'un alzinar, on hauria d'haver estat explotada igual que la resta. Però en una carena de la serra de l'Obac, al camí del coll de Boix a Mura, a la Coma d'en Vila, s'alça majestuosa l'Alzina Bonica o del Vent 900 m. N 41º 39.890 E 1º 58.281, monumental i ufanosa, amb un tronc de 2,80 metres de perímetre i 11 metres d'alçada.
Pels habitants de la contrada és coneguda amb el nom d'Alzina Bonica, i és potser la seva bellesa la que l'ha salvada del carboneig i la tala per llenya.
Font: Natura i Aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada