Companys,
El meu gos Rocco, ha estat victima avui 16 de juliol de 2010, d'un accident de trànsit.
Aquest, ha tigut lloc aquest matí a la carretera, que va de Mura a Rocafort, dins la població de Mura.
El conductor s'ha donat a la fuga, i no ha prestat l'obligació d'auxiliar a la victima.
Des d'aquí vull manifestar la meva repulsa pels seus fets:
A part de no tenir cor, i com a persona, ser un indesitjable, i un fill de la gran puta.
I no pel fet de l'atropellament, que aixó pot passar en qualsevol moment, sinó per la seva manca d'auxili, cobardia, manca de sensibilitat, orgull i ser un mal nascut: Considero que no té dret, ni a l'aire que respira.
No desitjo per res del mon que aquesta “persona” tingui una mort com la que en Roco ha patit, que ha mort ofegat, sense auxili per part del conductor, i sense poder respirar.
No desitjo per res del mon que aquesta “persona” tingui una mort com la que en Roco ha patit, que ha mort ofegat, sense auxili per part del conductor, i sense poder respirar.
Al arribar al veterinari de Terrassa s’el ha intervingut quirurgicament, i pobre no ha resistit l’intervenció.
Tu que es estat capaç d’abandonar un animal en aquestes condicions, ets capaç d’abandonar un racional.
Encara penses que tens dret a la vida ?. Fill de puta.
Joan Escoda i Prats.
14 comentaris:
Hola Joan, sento la mort del teu gos i entenc perfectament el teu estat d'ànim, ja que no hi ha dret que algú es comporti d'aquesta forma.
Sembla increible qhe hu pugui haver persones que no tinguin cap tipus de pietat per un ferit. Penso que si hagues estat una persona hagues fet el mateix i això demostr com es pot ser de poca vergonya.
De veritat que ho sento i entenc i cimprenc pel que estas passat.
Una abraçada.
Gràcies de tot cor Maria Rosa, ja veus la vida és així, avui i som i en uns instants, desapareixes del mapa.
Poques persones comprenen l'estimació d'un animal i el que significa, quan el perds.
Pel que veig tu, no perteneixes al grup d'insensibles.
Moltes gràcies pel teu missatge.
Petons i abraçades.
Joan Escoda i Prats.
Amic Joan
Despres de llegir aquesta mala noticia, he anat a veura la ressenya que vares fer el 29-03-10 i de la manera que "s'expresava" en ROCCO m'adono del molt que significava i de l'estimació que tenies per a ell.
Encara que -ho reconec- no soc gaire amant d'aquets amics de les persones, si que tinc dintre la meva familia qui està molt lligada a un parell, i per descomtat que mai fora capaç de maltractar-ne un.
En quan ha aquest bestia que no va ser capaç de parar-se a donar un cop de ma a la seva victima,se li podria desitjar que un dia un gos li salvés la vida
Una abraçada
Francesc Cladellas
Gràcies Francesc, moltes gràcies, ja veus com és la vida. Un accident el podem tenir tots mal ens pesi, però el fet d'amagar el cap sota l'ala, només és resposta d'una espècie de raça humana.
Menys mal, que la gran majoría no sóm així.
Rep una forta abraçada.
Joan.
Hola Joan, pobre Rocco, els que tenim animals a casa i d'altres que no en tenen, podem sentir el estat que et trobes.
Ho sento molt.
Una abraçada
Joan, he estat el cap de setmana fora i avui he vist el teu escrit.........se com t'estimabes al Rocco, jo tambe he tingut gos i se lo que pots arribar a sentir per ells.
De veritat que em sap molt de greu, una abraçada.
Gràcies Pep i Francesc, pels vostres desitjos.
En aquests moments, és quan un es dona compte, de que els amics existèixen.
Gràcies de nou a tots.
Joan.
Hola Joan, sento molt la mort del teu gos i sobre tot de la manera en que es van produir els fets, que és el que mes entristeix. Pero pensa que la vida posa a cadascú al seu lloc, tard o dora, no ho dubtis.
Una encaixada i ànims.
Carles Oliver.
Gràcies Carles, tens tota la raó, el temps és el millor jutge que hi pot haber.
Molt agraït pel teu comentari.
Una forta abraçada.
Joan.
fEntrava al blog tot confiant de trobar-hi unes noves i -belles- fotos, uns comentaris, sobre alguna balma, alguna font, alguna flor..., i m'hi trobo una mort i una actuació miserable. I, no en dubteu, qui té una actuació miserable és un miserable que viu indignament.
Cada dia estic més convençut que n'hauríem d'aprendre molt, dels "animals". Hi he pensat més, darrerament, arran de la mort -fa dos mesos- de la meva gosseta de disset anys. Una gosseta que es delia per sortir al bosc, i amb la qual -gràcies a ella, diria- vaig anar redescobrint i descobrint molts d'aquests voltants dels quals parleu al vostre blog. I, enmig d'aquests racons, d'aquests camins, del Bages, de St. Llorenç, de l'Obac, també vaig anar descobrint moltes coses de la naturalesa animal, de la seva "ànima". Pere Vives.
Gràcies Perot, pel que veig ets una persona més que sensible, pel que fa als animals de companyia.
No tothom pot compendre el desenllaç d'un gos.
Amb aquest fet, demostres de quin peu calçes.
Gràcies per la teva sensibilitat i amor als animals.
Rep una forta abraçada.
Joan.
Tenía pinta de ser más bueno que el pan. Tus sentimientos son los mios. Un abrazo, querido amigo.
Grácias Jesús por tu comentario.
Es de admirar que todavía queden personas con sensibilidad, como la tuya.
Un fuerte abrazo.
Joan.
Es una pena lo del Rocco, ya que había encontrado un gran lugar y compañia para pasar sus días, hubierais merecid0 disfrutar mutuamente de esa vida en vuestra compañia ...
Publica un comentari a l'entrada