El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.
En aquests moments els molins s'instal·laren preferentment en els dos salts més sobre-sortints. Un es troba a pocs metres més amunt de l'actual pont vell, 271 mts. 31T 408340 4630660 on, en el marge esquerre, s'aixecava l'antic molí fariner, que a partir de mitjan segle XIII passà a ser propietat del bisbat de Vic, el qual, en el moment d'esdevenir senyor jurisdiccional del terme, el comprà als antics senyors. En el marge dret posteriorment es construí un molí draper de propietat particular.
En el darrer salt, conegut com a salt jussà, es construí un altre molí fariner, propietat del monestir de Sant Benet de Bages, propietat que l'adquirí per donació. En aquest lloc, en algun moment hi hagué més d'un molí fariner, i ja en Edat Moderna el molí fariner es convertí en draper, i a continuació d'aquest molí draper es construí un molí polvorer.
Més amunt del molí episcopal, al marge dret més o menys on avui passa el pont nou, s'aixecà un altre molí, del qual no se saben les seves característiques, ja que només se'n té notícies per aquest sector i es coneixia com el "el Molinot".
La situació de la indústria sallentina a mitjan segle XVIII no era gaire afalagadora, en una relació que l'ajuntament féu el 13 d'agost del 1747 constava que el molí de polvora es trobava en runes i la farga de filferro s'havia perdut del tot. En funcionament es trobaven els dos molins drapers,i el fariner. També es relacionen altres activitats industrials i artesanals.
En aquests moments els molins s'instal·laren preferentment en els dos salts més sobre-sortints. Un es troba a pocs metres més amunt de l'actual pont vell, 271 mts. 31T 408340 4630660 on, en el marge esquerre, s'aixecava l'antic molí fariner, que a partir de mitjan segle XIII passà a ser propietat del bisbat de Vic, el qual, en el moment d'esdevenir senyor jurisdiccional del terme, el comprà als antics senyors. En el marge dret posteriorment es construí un molí draper de propietat particular.
En el darrer salt, conegut com a salt jussà, es construí un altre molí fariner, propietat del monestir de Sant Benet de Bages, propietat que l'adquirí per donació. En aquest lloc, en algun moment hi hagué més d'un molí fariner, i ja en Edat Moderna el molí fariner es convertí en draper, i a continuació d'aquest molí draper es construí un molí polvorer.
Més amunt del molí episcopal, al marge dret més o menys on avui passa el pont nou, s'aixecà un altre molí, del qual no se saben les seves característiques, ja que només se'n té notícies per aquest sector i es coneixia com el "el Molinot".
La situació de la indústria sallentina a mitjan segle XVIII no era gaire afalagadora, en una relació que l'ajuntament féu el 13 d'agost del 1747 constava que el molí de polvora es trobava en runes i la farga de filferro s'havia perdut del tot. En funcionament es trobaven els dos molins drapers,i el fariner. També es relacionen altres activitats industrials i artesanals.
1 comentari:
molt interessant i ben documentada aquesta excursió.
Publica un comentari a l'entrada