dissabte, 10 de maig del 2008

COLÒNIA JORBA













La colònia tèxtil Jorba 300 m. N 41º 45.538 E 1º 56.123 és a la dreta de la riera de Calders. Fou fundada el 1.892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d'un vell molí, al gorg de Manganell, prop del mas del mateix nom. Es un nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls de Calders.
Els Magatzems Jorba constituïxen un cas modèlic del procés d'acumulació i expansió del capitalisme en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exemplifica la màxima aspiració comercial en l'aplicació del capital local, de característiques familiars, en el món empresarial i de negocis. Pere Jorba i Gassó (Calaf 1.849-Manresa 1.927) va instal·lar la seva primera fàbrica de filatures a Sant Vicenç de Castellet en 1.887. En 1.892 es va posar en funcionament la colònia Jorba del Manganell, dedicada al tèxtil, i en 1.904, van decidir obrir uns magatzems a Manresa, expandint-se posteriorment, en 1.911, a Barcelona en el carrer del Call nº 11-15. A partir del moment que el fill de Pere Jorba i Gassó, Joan Jorba i Rius, apareix com gerent dels magatzems en els documents oficials, l'empresa traspassa els límits fronterers i instal·la una sucursal a Brussel·les, ciutat bé coneguda a causa de els viatges de Joan Jorba que li van permetre conèixer la dinàmica empresarial europea. En 1.926 Jorba construïx el magnífic edifici de Portal de'l Àngel, màxim exponent de poder de l'expansió dels magatzems Jorba. La utilització del capital per un mateix grup familiar, representava un fort control del mateix. Al seu torn, aquest control en la inversió del capital local es reflecteix també en els tècnics i als arquitectes als quals el grup encarregava els seus edificis, tots ells catalans.
Un notable canal, construït entre els anys 1.903 i 1.913 sota els auspicis de Pere Jorba i Gassó, el fundador de l'imperi comercial Jorba de Manresa durant la primera meitat del segle XX, recorre cinc esforçats quilòmetres pel vessant dret de la sinuosa vall, ja es penjat en el pendent o en túnels excavats en la roca dura, des de la presa de Bellveí on capta un cabal de 0,5 metres cúbics per segon fins a la central hidroelèctrica Jorba II, 287 m. N 41º 45.891 E 1º 56.543 prop ja de la colònia fabril del mateix nom, on aconsegueix un salt de 78 metres. La dificultat orogràfica de construcció d'aquest canal és testimoni de la ferma voluntat dels emprenedors d'aquells temps.
L'edifici data del 1.905 i fou refet arran de les riuades del 1.994 però conserva les turbines originals. Aquesta central va ser construïda per proveir d'electricitat les diferents empreses del grup Jorba, a més a més de Manufactures Berenguer, d'Artés, i Bertrand i Serra a Sant Fruitós de Bages i Manresa, amb línia pròpia.
L'antiga parròquia de Sant Pere de Viladecavalls 370 m. N 41º 45.376 E 1º 56.549 és un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït al costat de la masia de Lluçiá, 368 m. N 41º 45.357 E 1º 56.583 inservible a causa d'un incendi pels efectes de la guerra civil. El 1.944 es va construir una nova església, 301 m. N 41º 45.607 E 1º 56.226 d'estil neoromànic, prop de la colònia Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l'anterior. Es característica pel seu color vermellós, les escales, la font i la interessant vista sobre la resclosa i la vall de Calders.

dijous, 8 de maig del 2008

CASA DE LA VALL








La casa de la Vall o també nomenada de la vall de Mura 620 m. N 41º 41.536 E 2º 00.026. Antigament hi havia tres cases amb un nom molt semblant. La casa de la Vall, la casa de la Vall Sobirana i la casa de la Vall Jussana. És en el segle XIV quan en un document es descobreix l'existència d'aquests tres masos, que més tard passaren al mateix amo i es convertiren en una sola propietat.
Les primeres notícies documentades que se'n coneixen són de l'any 1.238, i una lloació feta per Pons Pere de Banyeres a l'abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, Berenguer, del mas de la Vall del terme de Sant Martí de Muredine. La propietat d'aquesta casa i de les seves terres, és ara de la Diputació de Barcelona.
Les cases de la Vall Jussana i Sobirana, ja no existeixen, n'hi ha noticies del 1.189.

diumenge, 4 de maig del 2008

SÍNIA DE CAN PRAT - MAS DELS ALOUS

SÍNIA DE CAN PRAT






MAS DELS ALOUS



Era dissabte 3 de Maig, les 10 del vespre més o menys, ens trobàvem la Pilar i jo sopant en companyia dels nostres amics Pedro i Ana. Xerràvem sobre l'excursió que acabarem de fer en motiu de la pelegrinació, que per aquestes dates solem fer els Muratans tant d'origen, com d'adopció a Montserrat. Uns hi arriben i d'altres com jo, ens quedem a mig camí, però el que val, és l'intenció i les ganes de col·laborar perquè aquestes tradicions, no es perdin.
De cop sona el telèfon, era el nostre amic "el mestre" que és com jo el nomeno.
Cada cop que rebo una trucada d'ell m'esborrona, doncs ser positivament que s'ofereix per anar junts a descobrir nous llocs i d'aquesta forma poder transmetre les meves inquietuds a tots vosaltres amics lectors.
Bé, acordarem trobar-nos a les 9 del matí del diumenge. Per tant, desprès de sopar i fer la xerrada oportuna, varem decidir aixecar la sessió i anar a "tancar els ànecs", però abans tenia de programar les rutes, que amb molt de gust us ofereixo.
Comencem per la Sínia de Can Prat, 300 m. N 41º 43.336 E 1º 55.459' aquesta es troba a la dreta del camí forestal que uneix Rocafort amb Navarcles a tocar a la riera de Mura, envoltada de vegetació on predominen els pins. És de construcció molt senzilla, de planta quadrada amb coberta a una aigua de teula àrab i ràfec senzill, amb un dels costats obert, un cop feta la visita ens disposem a continuar el camí que ens portarà a la carretera de Navarcles a Talamanca, un cop arribats a la carretera BV-1221, ens dirigim en direcció Talamanca i just abans d'arribar al mas de la Tatgera, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà al Mas dels Alous 332 m. N 41º 44.446 E 1º 56.024' .
Travessem la riera i ens endinsem per la vegetació, observant les malifetes de l'incendi que va sofrir aquesta contrada. Es mantenen els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa, en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia, amb alguns camps que varen ser conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya. Sobre una bona part de les restes del mas, s'aixecà una construcció de formigó armat.
Apart d'aquesta construcció, resta una barraca de vinya i un cobert, així com els marges que delimitaven l'era. També apareix la bassa, molt transformada.
Retornem a Mura, seguin el curs de la riera de Talamanca.

divendres, 2 de maig del 2008

CAN PRUNERS - MAS CASTELLÀ - MAS ROVELL

CAN PRUNERS




MAS CASTELLÀ




MAS ROVELL



Sortíem a les 9 del mati des de Mura el meu amic Jordi Griera, també conegut com "el mestre" i un servidor. El nostre objectiu, recollir unes imatges d'aquestes tres masies i donar un tomb per les tres "capitals" Mura, Talamanca i Rocafort, que com molt bé diu la rondalla, tres pobles de mala mort. Doncs visca la mala mort, si la bona es a Can Fanga.
Començàvem pel mas Rovell, 534 m. N 41º 43.123' E 1º 58.588' aquest és situat al sud del terme de Talamanca, per sobre del Torrent de Ramonet i està envoltat d'una vegetació on predominen els pins i alzines. Es tracta d'una masia molt antiga d'estil català, d'estructura clàssica formada per tres cossos i sala central al pis, amb una portalada de pedra adovellada amb arc de mig punt que queda acompanyada de tres finestrals amb els emmarcaments de pedra treballada amb molta cura. Aquesta obertura de la planta baixa crea un eix de simetria a la façana principal que no es perd en la seva configuració de les restes actuals. Finestrals que mirats des de l'interior, encara es veuen acompanyats dels antics festejadors.
Avui només podem contemplar la paret de la façana i els dos murs laterals d'una alçada fins a sota teulada. La coberta ja no existeix, i la casa disposava antigament de planta baixa, pis i golfes a sota de la coberta a dues aigües.
Encara es poden reconèixer l'espai de l'era, el celler i la tina de vi.
La primera notícia del mas Rovell es troba en el fogatge de l'any 1.497, ja que en un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca.
Al 1.553 Joan Permanyer surt esmentat, com a estadà del mas Rovell, en el fogatge d'aquest any.
Al 1.576 Joan Camprubí i Robell, del mas Rovell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas, fa un apuntament dels límits de la seva propietat.
Un cop esmorçats i plens de satisfacció, tornem a desfer el camí i ens apropem a visitar el quasi desaparegut mas Castellà 531 m. N 41º 43.930' E 1º 57.709'.
La vegetació actual de l'entorn del mas Castellà està caracteritzada pel predomini boscós del pi, però mantenint els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia amb alguns camps que varen ser conreats i amb la presència de feixes i barraques de vinya.
Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior.
Al costat podem observar una petita balma que m'atreveixo a batejar-la com la balma Castellà.
L'únic document que es troba data del 1.594 i que diu < ... Dn. Magi de Planella, senyor del castell i del terme de Talamanca... de nou estableixo a vosaltres, Valentí Vila i Rafel Vila i llurs fills, perpètuament, ... tota la propietat del mas Vila, habitat i afocat per vosaltres i la vostra família. També tots els masos units al mas Vila i anomenats: mas Cosco, mas de la Torra i mas Castellar...>
Del mas Castellà, no es troben pas més dades documentades. Altres documents d'aquesta època només parlen, i de retruc, dels masos adherits a la propietat del mas Vila. Tots aquests papers sempre ens fan coneixedors que, en el segle XVI, ja eren derruïts i abandonats. Segurament aquest és el motiu que en cap dels primers fogatges que es coneixen surti esmentat el nom de la casa o del foc ni el seu propietari o estadà.
Això ens fa creure que la fundació del mas Castellà era molt antiga i, possiblement, de la mateixa època que el mas Vila, que molt bé podria ésser datada com una obra de finals del segle XIII. Hem de creure que el mas Castellà, durant molts anys, per no dir segles, va tenir vida pròpia.
Ja de tornada aprofitem per fer una visita a Can Pruners 380 m. N 41º 43.506' E 1º 56.189'. Aquesta masia es situa a nord de Rocafort, a l'altre banda de la Riera de Mura, l'accés es proveït per una pista que s'origina del camí de Talamanca a Rocafort i pren el nom de les terres d'aquesta propietat, camí de Pruners.
És un dels masos del municipi de Talamanca que, tot i estar abandonats, mantenen l'essència de la casa pairal del segle XVII, amb tots els elements característics: tines, celler, forns, pastador, cuina, etc.
En el fogatge de l'any 1.497, Franci Prunes de Talamanca figura com a propietari de la casa.
A l'any 1.528, Can Pruners tenia adherit a la seva propietat l'antic i enderrocat mas Donzell.
Al 1.553, Joan Prunes és el nou propietari del mas, segons ens fa conèixer el fogatge d'aquest any.
Recollides totes aquestes imatges, retornem cap a Mura, però no sense abans, fer la cervesa al bar dels meus amics Santi i Olga.

diumenge, 13 d’abril del 2008

FIRA D'ARTESANS A MURA




La FIRA D'ARTESANS DELS PARCS NATURALS arribarà el diumenge 27 d'abril al nostre poble medieval de MURA, s'omplirà d'artesans i productors per celebrar la festivitat de Sant Marc.
Passejant pels seus carrers costeruts descobrireu que ben a prop de Mura i a l'entorn del parc natural hi ha gent que es dedica a conrear productes típics d'aquestes contrades com el "cigronet" o els tomàquets de Mura o bé la mel. A mes, trobareu una selecció de parades d'artesants que treballen també a l'entorn dels parcs naturals.
Tallers, sardanes i teatre complementaran aquesta jornada festiva en un poble amb molt d'encís.
  • 10 a 14 h. Fira d'artesants i productors dels Parcs Naturals, taller amb l'Obrador i actuació de les Joglaresses.
  • 12 h. Missa en honor a Sant Marc.
  • 13 h. Benedicció i repartiment de panets de Sant Marc, a càrrec de la confraria de Sant Marc i sardanes amb la Cobla Principal de Terrassa a la plaça de l'Església.
  • 17,30 h. Teatre: El sopar dels idiotes a càrrec del Grup Tatxa de Sabadell al Centre Civic del Nou Ajuntament.

dissabte, 12 d’abril del 2008

LA BALMA ROJA







Feia dies que l'amic Antoni Mora estava a la recerca de l'anomenada Balma Roja. En un primer moment, va iniciar la seva localització per terres de Granera, ja que habia llegit en un fulletó de la Diputació que aquesta era la seva ubicació. Després de varis intents i no donar amb l'anomenada balma, perqué sembla ser, que el fulletó te un error tipogràfic i aquesta está bauma es troba situada en terres de Rellinars.
Com jo sabía que una de les seves grans ilusions, era poder visitar aquesta balma, em vaig fer amb les coordenades que publica el C.E.T. (Centre Excursionista de Terrassa) i inmediatament li vaig fer saber.
Temps li va faltar a l'Antoni, per posar-se en contacte amb l'amic Feliu Añaños, i decidir els tres anar a la recerca.
Ens trovabem el dissabte 12 a les 8,30 del matí a Matadepera, tots plegats vem fer via cap a Rellinars. Abans d'arrivar a la població, surt un camí que passant per la Casa Nova, la Font d'en Carlets, La Font de la Barbotera, la Casa Vella, La Boada 518 m N 41º 38.475 E 1º 56.068, i Castell de Bocs 662 m N 41º 38.546 E 1º 56.505, porta cap al Coll del Correu 649 m N 41º 38.708 E 1º 56.903
El waypoint del C.E.T. ens indica, que aquesta balma está situada entre el Coll del Correu i el Castell de Bocs. No veient cap camí, iniciem la caminata cap al punt assenyalat, però degut a l'inmensa vegetació i brusca, s'ens fa impossible poder arrivar en aquest punt.
Desistim d'aquest camí, i decidim pujar cap al Coll del Correu i seguir pel cami, que porta al Hostalets del Daví, un cop arrivats al Salt del Tinent, ens introduim dins el bosc en direcció a on ens assenyala el GPS, però degut a la pluja que va caure el dia anterior, les roques estan completament mullades i decidim deixar-ho per una altre ocasió a fi d'evitar qualsevol accident.
Arrivats de nou al camí, decidim anar fins a l'Avenc del Camí Ral 627 m N 41º 38.776 E 1º 56.514. Aquest és fàcil de trobar, está a peu del camí. Sort hi ha, d'unes branques de pi que el cobreixen, doncs es més que fàcil, caure en el seu interior.
Aquí podem comprovar, que el waypoint d'aquest avenc extret també del C.E.T. N 41º 38.759 E 1º 56.562 i comparat amb la realitat, es pura coincidència, es dir, que no es correspont en res. Es porta la diferència de 74 mts. amb rumb 293º verdader.
Ara la meva pregunta és: La Balma Roja 640 m N 41º 38.721 E 1º 56.680 ???? estará ben assenyalada o tindrá també un error com l'avenc o superior?.
Arrivo a la següent conclusió: per continuar la recerca de la famosa Balma Roja, és necessari abans de res, saber exactament el seu posicionament, si no de lo contrari, ens podem pasar els dies buscan una agulla en un paller. Si al menys fos el de Tot l'Any......
Agrairem les vostres indicacions al respecte.