LA CREU DE FALGÀS

La Creu de Falgàs  31T  413500  4675093  1270 mts.

Es tracta d'una creu commemorativa de la mort, en accident automobilistic dels mossens Joan Orriols i Vagués, i Josep Binefa i Monjo, ocorregut en aquest indret el dia 24 de juliol de 1967.

Mossèn Joan Orriols (Cal Mitjana) Vicari de la Pola de Lillet i capellà custodi del Santuari de Falgàs. Mort d'accident junt a un altre capellà, quan anaven a Falgàs, per pista forestal de les Coromines amb el seu 4x4, es van estimbar al precipici on està la creu.

Aquesta Creu fou forjada per les mans del "Nen Dè" (Francesc Simón)

SANT VICENÇ DE RUS

Sant Vicenç de Rus  31T  416921  4680686  1065 mts.

És una ermita al terme de Castellar de n'Hug (Bergadà), es troba aïllada i situada en una zona muntanyosa de prats i boscos.

És d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc total i coronada amb un absis de planta semicircular cobert amb quart d'esfera. El seu exterior conserva la decoració del primer romànic amb arcuacions cegues a l'absis. A banda i banda del presbiteri hi ha dues petites capelles laterals gòtiques obertes al gruix dels murs. La portalada, a migdia, és formada per un senzill exemplar d'arc de mig punt adovellat i conserva la porta de fusta amb ferramenta i forrellat de tradició romànica. Als peus hi ha un campanar d'espadanya de dues obertures. Als murs de la nau estan reforçats amb contraforts. Les pintures murals romàniques, del segle XII, són còpies de les originals, conservades al museu diocesà de Solsona, i les pintures gòtiques del segle XIII de la capella de Santa Magdalena han estat restaurades. Hi ha també un banc perimètric adossat a la nau,. El campanar d'espadanya de dues obertures corona la façana de ponent. La coberta és a dues aigües de teules, a la nau, i de pissarra, a l'absis.

Durant les campanyes de restauració fetes els anys 1983-1985 es va trobar una necròpoli amb tombes excavades a la roca d'entre els segles X i XII. També es van trobar restes de pintura mural decorant l'absis (segle XII) i la Capella de Santa Magdalena (finals del segle XIII). Les pintures de l'absis són al museu Diocesà i comarcal de Solsona. En el temple es conserva una reproducció. Les pintures gòtiques es conserven in situ. Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una Mare de Déu imatge de finals del segle XII que ha perdut la policromia.

La primera església preromànica és documentada des de l'any 950 com una de les possessions del monestir se Sant Llorenç prop de Bagà, la qual tenia cementiri propi (tombes excavades a la roca). El 6 de febrer de 1006 el bisbe d'Urgell Ot consagrà el nou edifici romànic; cap al any 1300 es van obrir capelles laterals, prop de l'absis dedicades a Santa Magdalena i a Sant Andreu; aleshores el presbiteri quedà més gran i l'altar es col·locà centrat entre les capelles i es reforçaren els contraforts. Va sofrir destrosses als seus murs provocats pels terratrèmols dels anys 1420 i 1430. Durant el segle XVIII va passar a dependre de Santa Maria de Castellar de n'Hug.

A començaments del segle XVII es construí la rectoria adossada a ponent que s'ha eliminat en el curs de les últimes restauracions. A finals del segle XVI o començaments del XVII la capella va perdre el seu caràcter parroquial i es convertí en sufragània de Castellar de n'Hug.

XALET GÜELL

Xalet Güell  31T  415896  4679278  966 mts.

Es tracta d'un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro al municipi de Castellar de n'Hug (Bergadà).

És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant, l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.

La construcció es de l'any 1905 va ser feta un cop acabada la fàbrica de ciment, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland. El Clot del Moro fou iniciativa d'Eusebi Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del XX.

El conjunt de la fàbrica és obra de l'arquitecte Gustavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers i Puig. La fàbrica fou tancada a mitjans dels anys 70. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força debastador.

MINA DEL PETROLI DE RIUTORT

Mina del Petroli de Riutort  31T  411022  4678344  865 mts.

La mina de Riutort és una de les poquíssimes mines subterrànies de petroli que hi ha al món.

L'any 1905, els enginyers francesos Jules León Claviez i Gosselet, i Philippe Petit Brice van començar-ne la perforació. El petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que al principi afloraven a l'exterior i que, posteriorment, van ser buscades a través de mines de galeria per treure'n major benefici.

De la mina de Riutort no en van sortir més de 500 tones de petroli en 12 anys d'explotació i després de l'excavació de 350 metres de galeries. Es tracta, doncs, d'una obra immensa amb un rendiment en petroli molt minso. La seva singularitat mundial, però, ha fet que recentment se n'hagi habilitat la seva museïtzació i visita.

CASTELL DE RINER

Castell de Riner  31T  380955  4644251  600 mts.

El castell de Riner es troba en un indret elevat formant part d'un conjunt que inclou una masia, l'església de Sant Martí de Riner, la rectoria i el cementiri.

És una torre rectangular, molt allargassada de 15 mts per 8 mts i d'uns 18 mts d'alçada.

A l'interior estaria dividida en dos nivells perquè la pedra de les parets és ben treballada a la part superior i hi ha uns 10 forats per a bigues. La nau és coberta amb una volta apuntada. A la façana de tramuntana hi ha una obertura que, interiorment, és una porta d'arc de mig punt adovellada i, exteriorment, correspon a una finestra; a la paret de migjorn hi ha una altre obertura semblant a aquesta. A la paret de ponent hi ha una porta que mena a una escala inclosa en el gruix del mur i que duu fins al cobert. L'aparell constructiu és de carreus ben tallats i escairats. Hi ha vestigis del fossat que s'havia obert a la roca viva per a separar la fortalesa dels contingents enemics. Entre els segles XIV i XV, es va construir a la part meridional, a uns 5 metres, un casal senyorial on es pot veure una nau dividida per tres arcades que feia 11 mts d'amplada per 14 mts de llarg.

L'any 1027, Rotrudis, casada amb Guifré de Riner, disposà en el seu testament gran quantitat de béns, els quals, en gran part, eren situats als termes dels castells d'Ardèvol i de Riner. Com la parella sembla que no tenia cap fill mascle, aquests dos castells van passar a mans del seu nebot, Dalmau Isarn. La família esmentada desemboca en la genealogia dels Cervera. En el segle XII es troba uns Riner com a família castlana.

Al segle següent, els Cervera és desprengueren de Riner, a favor de l'Església de Solsona, continuant el Riner com a Castlans d'aquest castell. Abans d'acabar la centúria el castell de Riner era senyorejat pels Cardona, hi ho fou fins l'extinció dels senyorius.

SANT MARTÍ DE RINER

Sant Martí de Riner  31T  380948  4644291  606 mts.

La parròquia de Sant Martí de Riner s'alça en un tossal a l'esquerre del riu Negre, a l'extrem septentrional del terme, al costat de l'antic castell de Riner.

D'aquesta església se'n tenen notícies almenys del segle XII, però la construcció del temple actual data del segle XVIII, a finals del qual es degueren cloure les obres, tal com indica l'any gravat a la porta d'entrada (1793).

L'interior, de nau única i coberta amb volta de canó obre quatre àmplies capelles, dues a cada banda, una de les quals presenta una bonica decoració mural vuitcentista, que desplega un programa iconogràfic dedicat a la vida de Crist. El retaule major data de 1846 i fou construït per Josep Pujol i Llobet, nét de Josep Pujol i Juhí i fill de Francesc Pujol i Santaló. Amb ell s'acabà la nissaga dels Pujol escultors, iniciada a Gurb (Osona) vers l'any 1672 amb la figura de Sergimon Pujol i closa a Sant Llorenç de Morunys, llogaret on s'establiren els Pujol a partir de la tercera generació, quan Josep Pujol i Juhí, el seu membre més destacat, s'hi traslladà per portar a terme l'obra de la capella dels Colls. A partir de mitjan del segle XVIII, doncs, els Pujol treballaren principalment per a les comarques del Solsonès i del Bergadà, on sortosament encara s'hi conserva un bon nombre d'obres seves.

A Sant Martí de Riner, Josep Pujol i Llobet hi planta un retaule de trça neoclàssica en consonància amb el gust de l'època, que seguia els cànons acadèmics de gust classicista. Es tracta d'una estructura rígida, que deixa entre les línies ondulants tant pròpies del barroc tardà; s'aixeca al cim d'un pedestal engalanat i d'una predel·la, el centre de la qual és ocupat per la figura de Sant Sebastià, al cim de les grades de l'altar. Quatre columnes de fust llis i capitell compost n'articulen l'alçat. que és presidit per a una gran fornícula amb la imatge de Sant Martí bisbe. L'entaulament, que ostenta quatre gerros amb flames i florons, sosté una composició de pilastres i frontó triangular rematada pels raigs de llum del sagrat cor de Jesús. Tant l'estructura del moble com les decoracions, d'aire rococó, fan pensar en una altre obra seva: el retaule de la Mare de Déu dels Àngels de les Cases de Matamargó, que es presenta més abarrocat a causa d'una major presencia figurativa. En el cas de Riner, el que n'accentua més el barroquisme és la pintura mural de l'absis a manera de trompel'oeil, que recorda un decorat de teatre. 

EL CUBAR DE BUSSANYA

El Cubar de Bussanya  31T  421715  4629876  557 mts.

Es troba situat a la riba esquerra del torrent Fondo de Vilaclara, dalt d'un turó.

Construcció de planta quadrada, de sis o set metres de costat, feta amb pedres petites ben treballades, relligades amb fang o morter de calç. Es conserva tot el perímetre, i en el lloc màxim un metre d'altura.

Semblaria correspondre a una torre de defensa, tot i no trobar-se en el lloc més preeminent de la vall.

El pendent cap al torrent està ocupat per antigues feixes, però no es descarta que hi hagués hagut algun altre edifici.

En un capbreu de les rendes reials de Moià, de l'any 1500, Pere Joan de Bussanya declara el mas Bussanya i el mas Cubar a ell unit. Aquest darrer mas limitava pel nord amb el Solar de Vilaclara.

Apareix documentat l'any 1363 en el treball de Carles Riera. En el mateix document també parla d'un honor del Solar de Vilaclara, que limita a migdia amb el torrent que passa i discorre sobre les cases de l'Arnau Cuba (dit torrent Llavanera), a ponent hi ha dos molins (segurament els del Solà de Sant Esteve). Hauria estat establert l'any 1291.

ARNERA O FRESQUERA

Arnera o Fresquera  31T  420265  4629551  479 mts.

Conjunt de dues fornícules fetes amb grans lloses de pedra encastades a la paret d'un marge.
Fan 1 m x 0,70 m i tenen una fondària de 90 cm.
Es troba a l'oest del Casalot Vell d'en Soca, al marge de la pista forestal i a la banda sud de la pista que porta a l'Antonell.

La morfologia suggereix que es tracta d'una arnera, però per la seva orientació nord, possiblement fos una fresquera.

CASALOT VELL D'EN SOCA

Casalot Vell d'en Soca  31T  420329  4629552  485 mts.

Es tracta d'una construcció quadrada de 7 mts de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest que fa 1,60 mts d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment. Per dins la llinda es de fusta.

L'edifici presentava tres pisos fets de pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espilleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang.

Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix.

El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant.

Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu "que hi és lo casal". De tota manera, no s'ha pogut comprovar.