SALT I FONT DE L'ARNELLA

El Salt de l'Arnella 550 mts. N 41º 40.668 E 1º 57.240 es troba situat al torrent de l'Infern.
La Font d'Arnella 564 mts. N 41º 40.637 E 1º 57.331 està situada uns 500 mts. més amunt, seguint el curs del torrent de l'Infern.

FONT DEL SENYORIU

La Font del Senyoriu 575 mts. N 41º 40.554 E 1º 57.445 es troba situada en el torrent del Sot de l'Infern.

FONT DEL PLÀTAN O DELS TIL·LERS

La Font del Plàtan, també coneguda com a Font dels Til·lers 576 mts. N 41º 40.503 E 1º 57.567 és propera a la font del Senyoriu, en el Sot de l'Infern.

FONT DEL JONCAR

La Font del Joncar 586 mts. N 41º 40.562 E 1º 57.552 està situada en el torrent del Racó de l'Asseguda, molt a prop del torrent del Sot de l'Infern.

LES PINASSES

Aquest paratge de Les Pinasses 1025 mts. N 41º 39.382 E 2º 00.632 es troba quasi al costat del Collet dels Tres Termes, (Matadepera, Mura i Sant Llorenç Savall).
Al costat de les carenes del Pagès i la dels Ginebrons.

FONT DE SANT LLEÏR

La font de Sant Lleïr 631 mts. N 41º 41.884 E 1º 59.605 és propera, per ponent, als camps que toquen a la casa de pagès de Sant Lleïr, i també no molt lluny de les ruïnes del castell de Mura.

LA BALMA DEL CATOT

La Balma del Catot (Mura) 484 mts. N 41º 41.854 E 1º 59.174 es troba situada just a la dreta del torrent de la Creu Borrella.
L'accés és un tant dificultós degut a l'espessa vegetació de la zona.
Temps enrera fou habitada, encara avui es pot veure part de la paret que cobria l'entrada.

FONT DEL BLEDA

La font del Bleda 480 mts. N 41º 41.669 E 1º 59.301 està situada al costat mateix del Gorg del Padre (Mura).
Al arribar al gorg, teniu de creuar per sobre l'aigua i en el punt més intern, trobareu aquest magnífic brollador, on podreu contemplar com neix l'aigua a través de les roques.

FONT DEL BENETÓ

La font del Benetó 611 mts. N 41º 41.625 E 1º 59.950 es troba situada molt a prop de la Casa de la Vall (Mura). Està bastant amagada i de difícil localització.
Per anar-hi teniu d'agafar la carretera BV-1221 que porta de Matadepera a Navarcles, i just passat el quilòmetre 19 trobareu un camí forestal a la vostra dreta, que porta precisament fins a la Casa de la Vall. Doncs bé, quan porteu recorreguts uns 130 metres, aparqueu el cotxe al costat del camí, i baixeu pel dret uns 95 metres en direcció al torrent de la Vall, i en una petita esplanada trobareu la font esmentada.

TINES DEL BLEDA

Prendrem la carretera BV-1224 que va del Pont de Vilomara a Rocafort i poc abans d'arribar al quilòmetre 4, trobarem un trencall a mà dreta que va cap a Oristrell i el Flaquer. Agafarem el camí vers el Flaquer, que segueix el torrent que duu el mateix nom. A 1,5 quilòmetres aproximadament ens desviarem per un camí a mà dreta, a partir del qual farem el trajecte a peu.
Travessarem cap a l'altre cantó del torrent i continuarem per aquest fins a trobar el conjunt de les Tines del Bleda 350 mts. N 41º 42.170 E 1º 53.930

EL TORRENT DELS CODOLOSOS

El torrent dels Codolosos, neix al Pla dels Codolosos i s'uneix al torrent del Roig per portar les seves aigües a la riera de Nespres.
En el transcurs del torrent podem veure la balma de la Guillotera amb una tomba tipus cista, i el seu salt d'aigua 466 mts. N 41º 41.774 E 1º 58.003.
Entre Cal Miqueló i la Casa de la Vila, i seguint el torrent dels Codolosos, trobem la Font de la Guillotera 451 mts. N 41º 41.845 E 1º 57.980.

MOLÍ DEL MIG

El molí del Mig 429 mts. N 41º 42.044 E 1º 57.960 es troba al peu de la riera de Nespres, aprofitant un desnivell del terreny i la proximitat de la riera com a antic aprofitament hidràulic. Zona planera de ribera amb terrasses en que hi ha plantació d'arbres fruiters i horta. Entorn proper de bosc de roure, alzina i pi blanc.

Aquest molí forma part d'un conjunt d'estructures que s'articulen al costat de la riera i seguint la línea d'aquesta, de manera que es succeixen longitudinalment. El molí ha estat transformat i ampliat en diverses èpoques degut a l'acció dels aiguats principalment, és per això que no es conserven elements del seu origen medieval, sinó de segles més propers a l'actualitat. El conjunt es troba a un nivell inferior al de la carretera, de manera que aquesta queda per sobre del nivell de les teulades. Es tracta de vàries edificacions annexades, de planta allargada, paral·leles a la riera, i que s'ha format amb diferents edificacions que s'han anat afegint al cos inicial que es troba a la part central. Tots ells tenen teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la riera, parets de pedra, amb planta baixa (carcavà), primer pis (trull d'oli/escairador) i segon pis (molí), amb finestres petites que s'obren a la banda de la riera, ja que a l'altra banda hi ha la bassa.

El primer pis de l'edifici alberga les diferents dependències del molí, mentre que al segon pis s'ha habilitat l'habitatge actual a la banda de llevant, conservant a la banda de ponent l'antic molí fariner. Les diferents ampliacions es poden veure clarament ja que s'anaven afegin davant la porta principal, cap a llevant, i a cada una de les portes consta la data de construcció de cada fase. Així, en entrar a l'edifici accedim al primer cos (a la banda de llevant) que va ser realitzat fa uns 30-40 anys després d'un important aiguat. En aquest espai hi ha diferents objectes utilitzats al molí, així com un corral. La porta que doná accés al següent cos és de llinda horitzontal de pedra i porta gravada la data 1730; durant molt temps aquesta era la porta principal del molí. Aquest segon cos alberga la premsa que s'utilitzava tant per fer vi com oli, els cups de l'oli situats sota el nivell del paviment. Destaca el paviment que aprofita antigues pedres del molí per enllosar. Des d'aquí s'accedeix al tercer cos a traves d'una porta adovellada d'arc rebaixat que porta gravada a la fulla de fusta la data 1711. Aquest cos alberga la maquinària del molí i és segurament el més antic. Hi ha un trull d'oli format per un recipient fondo amb parets de lloses de pedra i la mola al centre; a vegades aquesta mola era substituïda per una més allargada que s'utilitzava per escairar blat de moro. Hi ha també els engranatges que mouen el molí de farina que es troba en el pis superior i per ús de la casa (va ser la primera casa de Mura que produïa energia elèctrica). El sistema de politges mou l'escairador/trull ja que l'aigua de la bassa entra al nivell inferior d'aquesta zona. Finalment hi ha el quart cos, on hi havia l'habitatge dels moliners, que conserva una campana de foc, una pica, una finestra amb festejadors i diferents estris i objectes de la vida domèstica. A la llinda de la porta d'entrada a aquest espai hi ha gravada la data 1551, poc llegible, i un dibuix que sembla una branca. Des del cos anterior s'accedeix al primer pis on hi ha el molí de farina i l'obrador de pa.
El molí conserva en ús la bassa que es troba darrera la casa, entre aquesta i la carretera, ja que el molí encara es posa en funcionament com a mostra en el museu. També conserva el canal i les diferents comportes que donen pas a l'aigua que s'agafa de la riera de Nespres després de l'antic molí del Melsa. El rodet del molí és de ferro, tot i que anteriorment havia sigut de fusta, i l'aigua que mou aquesta roda torna a sortir a la riera davant la façana principal del molí a través d'un tunel o carcavà.

El molí del Mig és una de les edificacions més antigues de Mura que ja surt documentada a principis del segle XI. En "l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt" (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestirs) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir, d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola (riera de Nespres).
La família conserva un arxiu familiar amb documentació des del segle XI, que permet fer el seguiment històric del molí.

ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE BAGES

L'església parroquial de Sant Mateu de Bages 570 mts. N 41º 47.743 E 1º 44.039 domina el municipi del mateix nom.
De l'obra antiga es conserva el campanar preromànic de torre quadrada i amb finestres amb els característics arcs de ferradura a quatre cares. Per veure la seva importància, cal dir que només en queden tres a Catalunya.
Aquesta església està documentada des de l'any 983. A l'interior s'hi pot admirar un petit sarcòfag o bé ossera, d'estil gòtic, pertanyent al rector Guillem Despuig, mort el 1392. La decoració de la porta principal també és gòtica. A l'exterior, a la dreta de la façana principal, en un espai enjardinat, hi ha tombes visigòtiques i a l'interior de l'antiga rectoria, hi ha tombes antropomorfes.
El campanar, restaurat, és pre-romànic i documentat des del segle X, té tres pisos amb finestra d'arc de ferradura. Els quatre capitells d'aquest campanar originals d'estil corinti califal, fets de pedra arenosa i molt rústecs, es conserven al museu Comarcal de Manresa.
L'any 1936, tot el que hi havia a l'interior de l'església, va ser destruït.

LES TINES DE LES SOLANES

Les tines de les Solanes 220 mts. N 41º 43.340 E 1º 52.904. Hi podem accedir pel poble de Viladordis, prenent el camí que voreja el Llobregat i posteriorment la riera de Mura.
La construcció se situa al costat mateix de la riera de Mura, és un conjunt format per onze tines de dipòsit circular i dues edificacions auxiliars.
La part inferior dels murs, que confereixen l'estructura dels dipòsits de les tines, és construïda amb pedra i morter de calç, i la part superior, amb pedra sense material d'unió. Els interiors dels dipòsits, es presenten recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. Les cobertes són fetes amb el mètode d'aproximació de filades, sobre les quals s'estén una capa de sorra i pedruscall.