BOSC DE LES CREUS

   JULENQUES

    

BOSC DE LES CREUS  512 Mts. 31T 396558  4610663

Aquest projecte artístic fou creat per Marc Sellarés, bomber i artista com a projecte de dol pel incendi del 26 de juliol de 2015 al municipi d'Òdena.
Va tardar exactament un any en acabar aquesta obra, fent la última creu de 12 mts. d'alçada i va ser la número 1293 que coincideix amb el nombre d'hectàrees cremades per aquest incendi, ocupant una superficie intervinguda d'unes 4 hectàrees.

JULENQUES  479 Mts.  31T 396103  4610756

Es tracta d'una masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa, en els quals encara es conserva bona part de l'estructura de les tines de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté 8 tines. El que es troba en un pla superior conté 4 tines, i el que queda davant la masia, en conté també 4. 
El conjunt es troba en estat ruinós, tot i que es conserven part dels murs de la casa, i bona part dels murs dels coberts i de les estructures de les tines.

REFLEXIONS DEL MEU GERMÀ

Tornant de Mura i al caure el Sol, ja cap a Vacarisses, hi estat tot el camí reflexionant, acompanyat d’una música relaxant en el cotxe, que m’ha fet possible pensar amb la vostre decisió, a fi de deixar definitivament el vostre idíl·lic poble de Mura, per anar-vos a Moià.

Jo com a germà, i amb 11 anys més que tu, vull comprendre la teva decisió, sense deixar d’entendre el teu caràcter.

Vàreu arribar a Mura, un 7 de gener de 2006, creient que trobaríeu el somni de la vostra vida.

Un poble petit, amb cases típiques de pedra, hi ha on trobar l’assossec per després de la vostra jubilació. Tot era una joia, i en definitiva el volgué col·laborar amb moltes coses d’aquest poble.

No us va costar pas gaire conèixer els mandataris, veure des del punt on podríeu introduir els vostres pensar. Inclús tu Joan, et vas  presentar com a candidat a les eleccions municipals.

Tot això era obertura del teu caràcter. Però el temps va anar passant, fins que un bon dia vàreu conèixer els vostre veïns i vàreu creure, que serien els vostres germans. Fins i tot amb una intimitat, de no tindre un no per a ningú.

Us venien a demanar fins i tot, alls per la picada, perquè se’ls havien acabat, o bé el pa per sopar, perquè no havien tingut temps d’anar ha comprar-lo.
Vàreu fer de les dues cases, una sola família. Sortíeu junts a caminar, en fi, “el nova mas”. Però ve un dia, en que les coses es començant a torçar. Els veïns de l’altre costat, es  van queixar, de que els molestava l’olor dels ambientadors que teníeu per mantenir l’aire sà dins casa vostra. Un altre qüestió, que els gossos també els amoïnava que bordessin, que la televisió anava molt forta, etc, etc.

Primers problemes d’uns veïns que van començar la lluita en contra, arribant fins i tot a l’odi i la venjança.

Els Mossos d’Esquadra, estaven tips de pujar des de Manresa a Mura, per les denúncies rebudes per part d’aquestes persones. La cosa cada dia anava a més, fins i tot van arribar a falsejar violència, mal tractaments i agressions per part vostra, arribant al punt de tenir que fer front a diferents judicis instats per aquests personatges.

Cada dia era un calvari més dur. En alguna ocasió vaig ser jo, qui et deia: Joan, deixeu-vos d’estar amb aquest veïnat, ignoreu-los, son ells els qui volen acabar amb vosaltres. Feu com aquell que mai els han vist. No vulgueu ser com ells. Arribarà un dia que el veïnat de Mura pensarà que vosaltres sou els culpables. ¡¡ No ho vulgueu ¡¡.

Heu tingut la gran decepció dels que vàreu creure amics vostres de debò, i això per a vosaltres ha estat una bufetada de les més grosses que mai haguéreu pensat.

Un dia us vaig sentir ha dir, que n’estàveu tips d’aquesta gentussa, i que tant de bo, els perdéssiu de vista per a sempre.

Avui que hi vingut per ajudar-vos  ha desmuntar les estanteries del vostre garatge, i guardar totes les eines, que a tu tan t’agraden per trastejar amb els cotxes i fer-te tu mateix les reparacions en que tant gaudeixes.
Tinc de dir-vos, que fins i tot jo, avui sento una gran alegria de veure, que deixeu aquest maleit carrer, per coses que mai tingueren d’haver passat.

Joan i Pilar, us prego si em permeteu, que canvieu el rumb del vostre pensar, i deixeu que tota aquesta gent, visquin a la seva manera.

Estreneu poble i veïnatge, hi penseu que ja no existeixen. Sigueu feliços en el vostre MOIÀ i esteu segurs que serà bo, per la vostra salut i ànima.

El vostre germà que molt us estima...

Jesús Escoda i Prats.

FONTFIGUERA

FONTFIGUERA 588 mts, 31T 392904  4617203 es tracta d'una masia del segle XVIII, formant un conjunt amb un grup de tines, un cobert i una nau de construcció moderna adossada a la casa.

La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats.

El nucli central és de planta rectangular, amb coberta de doble vessant, i té planta baixa, planta primera i golfes.

La part més interessant del mas és la corresponent a les tines, que formen un conjunt actualment desendreçat però que es conserva gairebé integrament. En total són set tines adassades. En un cobert que es troba a migdia hi ha una altra tina. I la tina de l'amo, que era la més gran, es troba adossada a la façana posterior de la casa. Aquesta última té una curiosa rampa per accedir a la part superior. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. També hi ha alguns tinois. Actualment les tines es destinen a diversos usos.

La masia es troba al peu del camí de Rajadell a Castellfollit del Boix. És una zona força muntanyosa. Hi ha conreus a la vora, que fins fa poc eren treballats pels masovers que encara viuen a la casa. Fa pocs anys que el propietari (Cal Masana) ha volgut recuperar les terres i conrear-les, de manera que els masovers han esdevingut llogaters

CAL MASANA

CAL MASANA 563 mts, 31T 393937  4618595 es tracta d'una masia dels segles XV, XVI, XVII i XIX, d'origen medieval. Conjunt format per un gran casal amb diverses dependències de treball, un grup de tines, una gran pallissa i una capella.

Actualment el casal està tancat per un clos, travessat de banda a banda per un carrer central. El casal forma un complex constructiu que presenta una planta allargada (fruit de nombroses ampliacions). El sector principal està comunicat, mitjançant un pas aeri, amb una segona casa situada a l'altre costat del carrer central.

El mas es troba en una posició elevada dalt d'un serrat, des d'on es pot veure la vall de la riera de Rajadell, la plana de Fals i la muntanya de Montserrat.

Antigament aquesta masia portava per nom, el Mas de Cirera.

Al costat del mas, trobem l'església de Sant Miquel de Masana, nom sobreposat, ja que el nom primitiu fou Sant Miquel del Plà de Cirera, es tracta d'un petit temple del 1632 que substituí una construcció anterior del final de l'època romànica.

Les primeres notícies de la capella de Sant Miquel, van lligades a les de la petita comunitat que dirigida per Na Cirera, s'establiren prop de la capella entorn de 1270. Hom creu que Na Cirera era filla del mas. El 1275 el bisbe Ramon d'Anglesola va acceptar canònicament la comunitat, donant-li la regla de Sant Agustí i nomenà Na Cirera primera prioressa, càrrec que encara tenia el 1287.

El 1304 una part de la comunitat, formada per sis monges es va traslladar a Cervera, on fundaren el convent de Santa Caterina, la resta continuarà a Sant Miquel fins a mitjans del segle XIV, quan es traslladà a la capella de Santa Llúcia, comptant amb l'ajut i protecció del senyor de Rajadell.

D'aleshores ençà, la capella de Sant Miquel passa a formar part del mas de Cal Masana.

EL JUNYENT

EL JUNYENT 526 mts, 31T 393336  4619099 es troba situada al municipi de Rajadell i és una masia dels segles XVIII, XIX, i XX, però d'origen medieval. La masia està tancada per un clos a l'interior del qual hi ha una casa, un pati, diversos coberts i la pallissa. Separadament hi ha un conjunt de tines i una nau de construcció moderna.

La casa presenta una estructura complexa, ja que diverses ampliacions li han anat canviant l'orientació de la façana principal i la porta d'accés. Actualment està composta pel cos primitiu i un volum secundari adossat construït el 1745. Ambdós cossos són de planta rectangular i coberta de doble vessant, amb planta baixa, planta primera i golfes. A partir d'aquesta estructura fundacional s'hi han anat afegint dependències a llevant i a tramuntana.

Les parts més antigues de la casa són a la planta baixa, on es conserven una volta de pedra i unes cambres amb enllosat. La planta primera s'aixecà al segle XVIII. Les parets de la casa són fetes majoritàriament de maçoneria. Hi ha diverses finestres emmarcades amb carreus.

L'actual façana principal té un portal adovellat i unes escales d'accés. En una fase més moderna s'hi ha afegit un cos amb una galeria, balcons i una terrassa.

Els coberts i les dependències de treball es troben a la banda de migdia de la casa.

A l'entorn immediat de la casa s'hi observen uns grans blocs de roca de conglomerat i una enorme alzina centenària. També hi ha una bassa i un hort.

L'any 1994, es va adaptar com a casa de turisme rural, en la qual els hostes comparteixen espais i agradables experiències amb els propietaris.

El Junyent ofereix estades durant tot l'any i la seva capacitat es per a 7 persones.

CASTELL DE RAJADELL

El CASTELL DE RAJADELL 370 mts, 31T 392372  4620462 es troba situat en un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell.

Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, podrien ser dels segles XII o XIV) i al XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït en diverses ocasions.

Documentat des de 1063, amb el nom de CASTRI RIDAGEL, aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell, és un dels més grans i ben conservats de la comarca del Bages.

Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l'any 1471) quan el castell i l'església tingueren molts desperfectes.

Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell.

Durant la guerra civil de Joan II, el castell i l'església parroquial van quedar força malmesos.

Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat dels Aimeric, els Pignatelli i finalment la marquesa de Sant Vicenç i d'Argençola, la qual a finals del segle XIX el vendria a diversos particulars.

Durant la guerra civil del 1936, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.

Actualment no és visitable.