ERMITA DE SANTA AGNÈS

ERMITA DE SANTA AGNÈS 837 mts,  31T  418061  4611061 és un antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, forma part del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental), a la vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.

Fou un antic lloc per a donats, documentat des de l'any 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S'hi entrava per una portalada de pedra feta l'any 1595, l'església era mig sota la cova, mig feta amb obra, dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l'ermità de Castellterçol Jaume Bellver. El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

ELS BADLANDS DE LA RIERA DE GAIÀ

Els paisatges coneguts com a BADLANDS són àrees en què l'erosió hídrica és molt intensa i produeix un aixaragallament generalitzat de la superfície. L'elevada densitat del drenatge, la pràctica absència de vegetació i la natura abrupta dels vessants són alguns dels trets més característics d'aquests indrets.

La riera de Gaià, afluent del riu Llobregat, és un curs fluvial que discorre proper al contacte entre la Serralada Prelitoral Catalana i la depressió del Vallès, a l'oest de Terrassa, a la província de Barcelona. Un dels sectors en què l'activitat neotectònica d'aquesta fractura és més evident és el tram de la riera de Gaià comprès entre Can Mitjans (Viladecavalls) i Can Font de Gaià (Terrassa). 305 mts.  31T 415061  4603320.

Els pilars de terra de la riera de Gaià es desenvolupen sobre els materials del Miocè que omplen la depressió i, especialment, en aquelles zones en què apareixen recoberts per sediments quaternaris. Les seves dimensions màximes són 25 m d'altura per 8 m d'amplada. La capa de sediments quaternaris que corona els pilars assoleix els 5 m de gruix.

COLÒNIA GALOBARD

La COLÓNIA GALOBARD 247 mts. 31T 409151  4624275 es troba a Navarcles , al nord-oest del seu nucli urbà. La Colònia actualment està abandonada, però el recinte fabril mostra certa activitat encara, doncs sembla que algunes empreses es reparteixen en les seves naus en règim de lloguer i es dediquen a fabricar diversos productes ( material sanitari, complements tèxtils). La colònia té una filera de pisos de dues altures, totalment abandonats, però s'observa que disposava de serveis com electricitat, aigua corrent i telèfon . El terreny de la part posterior dels pisos, ha estat remogut, la qual cosa suggereix que van poder haver-hi més fileres de pisos.

No s'observen serveis com economat, escola, casino, teatre etc, donada la proximitat amb Navarcles . La Colònia es va començar a abandonar els últims anys 70, coincidint amb la crisi del tèxtil.

El 1922, hi havien 162 obrers (46 homes i 116 dones) i el 1936, 268 (82 homes i 186 dones), tal quantitat d'obrers suggereix, que un nombre indeterminat d'obrers, no vivia a la colònia (si no existien més fileres de pisos).

Aquests números també ens suggereixen, que almenys la meitat dels homes en aquest període, encara es dedicava normalment a les tasques pròpies del camp, mentre que les dones es dedicaven íntegrament al tèxtil . Els homes començaven a la fàbrica de petits, i s'anaven quan arribaven a adult per dedicar-se a l'agricultura, però les dones ingressaven joves i s'anaven grans.