A principis del segle passat, Catalunya tenia una població de dos milions d'habitants. El món rural ocupava llavors el 40% de la població activa, un 60% de la població era analfabeta, l'esperança de vida era de 48 anys i la mortandat infaltil, molt elevada. La meitat dels catalans vivia en municipis de menys de dos mil habitants.
En aquella època, tant els propietaris de la terra com alguns camperols van començar a traslladar-se a Barcelona. Els contractes d'arrendament de les terres cultivables eren molt complicats. Acostumaven a dividir la collita en quatre parts, tres de les quals eren per als masovers i una per a l'amo. Això depenia de qui posava les llavors o els abonaments. Altres propietaris preferien quedar-se en petites ciutats, on eren vists com els acomodats del poble.
La vida a pagès estava regulada per l'horari dels menjars dels animals. Fa cent anys els moradors del Mas Soler del Coll 783 mts. N 41º 44.351 E 2º 13.208 feien la vida en la primera planta. Aquesta estava estructurada al voltant d'una gran sala i el mobiliari era molt modest. Al mig havia una gran taula que només s'utilitzava en ocasions solemnes. Era lloc de passada per anar a la cuina o a les habitacions i per les seves dimensions era molt fred. Acostumava a tenir altres mobles, com arques d'aixovar i algun armari per a col·locar la vaixella.
Al seu voltant estaven les habitacions, la dels avis, la de l'hereu, la dels altres fills i la d'altres familiars. Els llits solien ser de ferro i els matalassos de llana. En l'habitació havia una còmoda, així com un atuell i una palangana per rentar-se, i un orinal.
L'espai principal era la cuina, on estava la llar i els seus utensilis. Especialment interessant és el recollidor de cendres, atès que s'utilitzaven per a rentar la roba. Al costat de la llar havia l'escó enganxat a la paret, per a evitar que es refredés l'esquena; al mig, una taula on menjaven. A l'hivern, quan enfosquia aviat, era el centre de la vida familiar. Allí es resava el rosari, es contaven rondalles i es feia història oral. En la cuina havia una aigüera; al seu costat, els fogons de carbó, i damunt, prestatges per a la vaixella de cada dia. Havia espai per als gerros amb la conserva, l'oli o recipients per a la sal.
Prop es trobava el forn per a elaborar pa, normalment en una habitació, on es pastava i coïa. Les necessitats es feien en la comuna o directament en els estables. La comuna era un espai amb un forat i una tapa rodona i els excrements anaven a parar a un pou mort per a ser reutilitzats com abonament.
S'il·luminaven amb espelmes. Les golfes, en la planta superior, servien bé per a l'acomodament del personal auxiliar o com magatzem dels utensilis de treball de temporada.
També s'utilitzava com graner, així com assecador de tomàquets, cebes, raïms, alls... I la planta baixa la destinaven als estables. Al voltant del mas es distribuïen la granja, els estables, l'era, i l'hort. Si les condicions ho permetien, havia un pou.
Les comunicacions eren molt precàries i l'estat dels camins, quan els havia, dolent. Per això el mitjà de locomoció habitual era el carro. Cada masia procurava ser autosuficient i això es notava en els seus hàbits alimentosos, que solien ser molt deficients.
L'activitat social, era escassa. Gairebé mai viatjaven. Només es limitaven a baixar al mercat de Centelles per a comprar les poques eines que no podien construir-se ells mateixos, així com per a vendre els seus productes d'horta. El transport ho feien en carros llençats per muls.
En canvi, rebien habitualment visites. Sobretot d'aquelles persones que anaven a comprar ous o el carnisser que els comprava el bestiar. També havia un viatjant que amb el seu hato a coll els venia roba, o el comprador de pells de conill, el paraigüer, l'estanyer que arreglava les olles, l'esmolet o l'esquilador. El sastre, en cavi, romania durant uns dies en la masia mentre feia els vestits a canvi de pensió, menjar i un petit emoluent. El diner no només era escàs, sino que a més circulava poc. En canvi, funcionava la solidaritat veïnal en casos d'accidents, parts o malalties.
1 comentari:
Un reportatge fotogràfic brillant, i els comentaris sobre la vida de pagès d’abans sensacionals.
Feliu
Publica un comentari a l'entrada