dijous, 11 de juny de 2020

SANTUARI DE FALGÀS











Santuari de Falgàs  31T  412994  4675552  1279 mts.

És un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), una edificació massisa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries.
Consta de grosses parets de pedra i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. Algunes estances estan cobertes amb volta. L'hostatgeria es va construir una mica més tard que l'església i ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. La part més nova és un cos perpendicular a l'església i que té un porxo cobert amb falsa volta.

Quan a l'església, disposa de campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada. Queden restes de l'antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l'antiga porta romànica ferrada a l'entrda del santuari.
Aquesta porta és de dues fulles que s'obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica. 
El diseny és fet a base d'unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals es cargolen als extrems formant volutes; al batent del costat esquerra les tiges tenen una disposició horitzontal, mentre que les del batent dret les té en vertical.
A l'interior, hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, feta d'alabastre i datada al segle XV.

La primera menció del lloc és a l'any 984, en l'acta de la consagració de la desapareguda església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'any 1120, l'església fou donada al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà, en un moment de plena construcció de l'edifici de Falgàs. L'objectiu de la donació de Ramon i Eliardis era que l'església fos cuidada.
Regida primer pel rector de Sant Cristòfol, fou benefici propi a partir de 1352, data a partir de la qual començà a acollir ermitans. L'església romànica fou substituida l'any 1646 per l'actual, en una època d'aflorament de santuaris arreu de Catalunya.

L'església va ser parroquial durant tota l'edat mitjana, avui en queden escasses restes, trobats recentment, al 2018. Se sap que es trobava situada a prop del santuari de falgàs i que eren venerades les reliquies de Sant Cristòfol, Santa Susanna i Sant Nazari. Va ser consagrada a finals del segle X, a precs del comte Oliba, la seva dona i els habitants de l'indret, pel bisbe Sal·la d'Urgell, que hi establí un cementiri i una sagrera de 30 passes al seu voltant. Els limits eren la serra d'Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgàs, aquest va estar regit pel capellà de Vallfogona, però en la visita al deganat del Bergadà de 1312 totes dues tenien ja caràcter de parroquial, si bé la de Vallfogona figurava fins a finals del segle XIV com a principal.

Presideix el santuari una imatge gòtica d'alabastre, del segle XV de la Verge de Falgàs. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la Mare de Déu entre unes falgueres. D'aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgàs com un "lloc de moltes falgueres". A mig paratge de Falgàs, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill. Ha estat de sempre un lloc de pelegrinatge i devoció, no sols per a poblatans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes. En són dates especials la Trobada de poblatans, la Diada de Sant Marc, la Festa Major de Falgàs i la Dansa de Falgàs.