Sortíem a les 9 del mati des de Mura el meu amic Jordi Griera, també conegut com "el mestre" i un servidor. El nostre objectiu, recollir unes imatges d'aquestes tres masies i donar un tomb per les tres "capitals" Mura, Talamanca i Rocafort, que com molt bé diu la rondalla, tres pobles de mala mort. Doncs visca la mala mort, si la bona es a Can Fanga.
Començàvem pel mas Rovell, 534 m. N 41º 43.123' E 1º 58.588' aquest és situat al sud del terme de Talamanca, per sobre del Torrent de Ramonet i està envoltat d'una vegetació on predominen els pins i alzines. Es tracta d'una masia molt antiga d'estil català, d'estructura clàssica formada per tres cossos i sala central al pis, amb una portalada de pedra adovellada amb arc de mig punt que queda acompanyada de tres finestrals amb els emmarcaments de pedra treballada amb molta cura. Aquesta obertura de la planta baixa crea un eix de simetria a la façana principal que no es perd en la seva configuració de les restes actuals. Finestrals que mirats des de l'interior, encara es veuen acompanyats dels antics festejadors.
Avui només podem contemplar la paret de la façana i els dos murs laterals d'una alçada fins a sota teulada. La coberta ja no existeix, i la casa disposava antigament de planta baixa, pis i golfes a sota de la coberta a dues aigües.
Encara es poden reconèixer l'espai de l'era, el celler i la tina de vi.
La primera notícia del mas Rovell es troba en el fogatge de l'any 1.497, ja que en un dels focs és a nom de Pere Rovell de Talamanca.
Al 1.553 Joan Permanyer surt esmentat, com a estadà del mas Rovell, en el fogatge d'aquest any.
Al 1.576 Joan Camprubí i Robell, del mas Rovell i propietari al mateix temps del mas Batijiernas, fa un apuntament dels límits de la seva propietat.
Un cop esmorçats i plens de satisfacció, tornem a desfer el camí i ens apropem a visitar el quasi desaparegut mas Castellà 531 m. N 41º 43.930' E 1º 57.709'.
La vegetació actual de l'entorn del mas Castellà està caracteritzada pel predomini boscós del pi, però mantenint els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia amb alguns camps que varen ser conreats i amb la presència de feixes i barraques de vinya.
Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior.
Al costat podem observar una petita balma que m'atreveixo a batejar-la com la balma Castellà.
L'únic document que es troba data del 1.594 i que diu < ... Dn. Magi de Planella, senyor del castell i del terme de Talamanca... de nou estableixo a vosaltres, Valentí Vila i Rafel Vila i llurs fills, perpètuament, ... tota la propietat del mas Vila, habitat i afocat per vosaltres i la vostra família. També tots els masos units al mas Vila i anomenats: mas Cosco, mas de la Torra i mas Castellar...>
Del mas Castellà, no es troben pas més dades documentades. Altres documents d'aquesta època només parlen, i de retruc, dels masos adherits a la propietat del mas Vila. Tots aquests papers sempre ens fan coneixedors que, en el segle XVI, ja eren derruïts i abandonats. Segurament aquest és el motiu que en cap dels primers fogatges que es coneixen surti esmentat el nom de la casa o del foc ni el seu propietari o estadà.
Això ens fa creure que la fundació del mas Castellà era molt antiga i, possiblement, de la mateixa època que el mas Vila, que molt bé podria ésser datada com una obra de finals del segle XIII. Hem de creure que el mas Castellà, durant molts anys, per no dir segles, va tenir vida pròpia.
Ja de tornada aprofitem per fer una visita a Can Pruners 380 m. N 41º 43.506' E 1º 56.189'. Aquesta masia es situa a nord de Rocafort, a l'altre banda de la Riera de Mura, l'accés es proveït per una pista que s'origina del camí de Talamanca a Rocafort i pren el nom de les terres d'aquesta propietat, camí de Pruners.
És un dels masos del municipi de Talamanca que, tot i estar abandonats, mantenen l'essència de la casa pairal del segle XVII, amb tots els elements característics: tines, celler, forns, pastador, cuina, etc.
En el fogatge de l'any 1.497, Franci Prunes de Talamanca figura com a propietari de la casa.
A l'any 1.528, Can Pruners tenia adherit a la seva propietat l'antic i enderrocat mas Donzell.
Al 1.553, Joan Prunes és el nou propietari del mas, segons ens fa conèixer el fogatge d'aquest any.
Recollides totes aquestes imatges, retornem cap a Mura, però no sense abans, fer la cervesa al bar dels meus amics Santi i Olga.