De la llenya d'alzina se'n feia el carbó vegetal, que conserva gairebé tot el poder calorífic de la fusta però pesa molt menys. El cicle de tala per al carboneig era d'uns 15 anys, i al llarg de l'excursió que proposem veiem encara el rastre negrós al sòl allà on s'havien instal·lat les carboneres, i podem observar com d'una soca comuna moltes alzines velles enlairen tres o quatre troncs de mida similar. No es tracta pas d'alzines rebrotades després d'un incendi, sinó del llegat de les tales dels carboners.
És extrany trobar-se una alzina monumental enmig d'un alzinar, on hauria d'haver estat explotada igual que la resta. Però en una carena de la serra de l'Obac, al camí del coll de Boix a Mura, a la Coma d'en Vila, s'alça majestuosa l'Alzina Bonica o del Vent 900 m. N 41º 39.890 E 1º 58.281, monumental i ufanosa, amb un tronc de 2,80 metres de perímetre i 11 metres d'alçada.
Pels habitants de la contrada és coneguda amb el nom d'Alzina Bonica, i és potser la seva bellesa la que l'ha salvada del carboneig i la tala per llenya.
Font: Natura i Aventura.