diumenge, 23 de novembre del 2008

ELS ALZINARS DE MURA I L'ALZINA BONICA














Els alzinars més extensos i ben conservats del Bages es troben al terme de Mura, protegits pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A les zones més baixes trobem l'alzinar acompanyat de marfull, mentre que el boix omple el sotabosc de les obagues. A la major part del Bages la majoria d'alzines s'han de considerar híbrides entre l'alzina vera i la carrasca, pels caràcters intermedis entre ambdues espècies, però en aquest recorregut pel parc hi predomina l'alzina vera, és a dir, de fulles llargues i peludes només al revers. Aquesta àrea de relleu enrevessat i rocós ha dificultat des de sempre l'agricultura, i l'única activitat d'aprofitament del bosc ha estat l'obtenció de llenya i el carboneig. Aquesta darrera va ser la forma més comuna d'explotar l'alzinar fins ben entrat el segle XX.
De la llenya d'alzina se'n feia el carbó vegetal, que conserva gairebé tot el poder calorífic de la fusta però pesa molt menys. El cicle de tala per al carboneig era d'uns 15 anys, i al llarg de l'excursió que proposem veiem encara el rastre negrós al sòl allà on s'havien instal·lat les carboneres, i podem observar com d'una soca comuna moltes alzines velles enlairen tres o quatre troncs de mida similar. No es tracta pas d'alzines rebrotades després d'un incendi, sinó del llegat de les tales dels carboners.
És extrany trobar-se una alzina monumental enmig d'un alzinar, on hauria d'haver estat explotada igual que la resta. Però en una carena de la serra de l'Obac, al camí del coll de Boix a Mura, a la Coma d'en Vila, s'alça majestuosa l'Alzina Bonica o del Vent 900 m. N 41º 39.890 E 1º 58.281, monumental i ufanosa, amb un tronc de 2,80 metres de perímetre i 11 metres d'alçada.
Pels habitants de la contrada és coneguda amb el nom d'Alzina Bonica, i és potser la seva bellesa la que l'ha salvada del carboneig i la tala per llenya.

Font: Natura i Aventura.

diumenge, 16 de novembre del 2008

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

















Fa ja temps, que estava interessat en visitar l’ermita de Sant Salvador de les Espases, però cadascuna de les persones en que vaig parlar del tema , em deia que la millor ruta per anar-hi, era sortir d’Olesa de Montserrat i agafar un camí que porta fins l’anomenat Pla del Fideuer, on des d’allí a peu, calia seguir un sender en direcció ponent, fins arribar a l’ermita.
Que voleu que us digui. Això en un principi em va semblar una caminada força potent i vaig optar per investigar-ne un altre més adient, a les meves possibilitats.
Com qui vol, desitja, vaig programar-me una ruta menys feixuga, i que penso pot ser del vostre interès.
Soc del pensar, que val més la pena visitar les meravelles de la natura, que no pas sofrir i patir esforços físics innecessaris, per arribar al mateix lloc.
Us en faig cinc cèntims, de com arribar-hi d’una forma més descansada i sense perdre’s cap detall.

Es tracta de prendre la carretera C-58 en direcció Manresa – Terrassa i arribat al punt 315 m. N 41º 35.449 E 1º 54.139 just passat el mas Orpina, surt una pista forestal a la dreta que després de creuar la riera del Palà va ascendint fins arribar al Coll de Bram 460 m. N 41º 34.814 E 1º 53.534. El seu recorregut és d’uns dos quilòmetres i practicable amb vehicles tot terreny. A partir d’aquest punt, el camí es converteix amb sender i per tant és necessari fer-ho a peu, però la distància fins arribar al cim de Sant Salvador de les Espases es tant sols de 718 metres de recorregut.

L’ermita de Sant Salvador de les Espases es troba dins el terme d’Esparreguera, a la vora del riu Llobregat, sobre el congost del Cairat, en un turó situat a 410 m. N 41º 34.750 E 1º 53.053 entre els torrents de l’Espluga i de Sant Salvador.
Sobre l’ermita surt un caminoi que condueix on havia estat un dels castells d’Esparreguera i que fou conegut com “ROCHA DE SPAA” en els documents antics, i CASTELL DE LES ESPASES en el segle XII i posterior. Actualment és desaparegut i el seu lloc és convertit en mirador.

El compte Borrell va vendre a un tal Guillem el Castell de les Espases i el d’Esparreguera en una data que s’hauria de situar entre els anys 966 i el 985. La capella de Sant Salvador és posterior.

dissabte, 1 de novembre del 2008

FESTA MAJOR MURA 2008



DIVENDRES 31 d’OCTUBRE
A 2/4 d’11 de la nitTradicional Castanyada al Centre Cívic i a continuació Festa per tots......

DIVENDRES 7 de NOVEMBRE
A les 11 de la nitFESTIVAL DE JAZZ a càrrec del conjunt TERRASSA DIXIE SEXTET


DISSABTE 8 de NOVEMBRE
A les 9 del matíSORTIDA DE BOLETS COMENTADA
Excursió matinal per conèixer els llocs on es fan bolets, quina és la seva funció al bosc.
Quins es mengen i quins no. Quins són millor guardar-los i quins no, i com guardar-los.
I quatre receptes per treure’ls el millor suc.
Sortirem de la plaça de l’Església.
Cal dur esmorzar, aigua, bon calçat i cistell. Tornarem abans de dinar.

A les 11 del matíCONCURS DE DIBUIX INFANTIL a la plaça de l’Església.
A les 6 de la tardaFesta al Centre Cívic amb el grup d’animació infantil XIP i XAP i amb xocolata per als infants.
A les 11 de la nitBALL DE GALA al Centre Cívic amenitzat pel grup LIBERTY


DIUMENGE 9 de NOVEMBRE
A la 1 del migdiaPREGÓ DE FESTA MAJOR a la plaça de l’Església a càrrec de na EDURNE PASABAN gran amant de la natura i que a dia d’avui ja porta onze 8000s assolits.
Edurne és una de les poques alpinistes especialitzades en expedicions als vuitmils. Actualment és una de les poques dones compromeses en la carrera per a conquerir tots els 14 vuitmils del planeta, encara no aconseguits totalment per cap altra dona.

A les 6 de la tardaREPRESENTACIÓ TEATRAL de l’obra “EL JOC DE L’AMOR” a càrrec del grup teatral del Centre Parroquial de Monistrol de Calders al Centre Cívic.

DIMARTS 11 de NOVEMBRE
A les 12 del migdia
OFICI SOLEMNE en honor a Sant Martí.
Seguidament, el tradicional Vermut a la plaça.

A les 6 de la tarda
Tarda distreta al Centre Cívic amb el MAG FÈLIXA continuació berenar – sopar de comiat pels assistents.

DIMECRES 12 de NOVEMBRE
A les 12 del migdiaMissa en honor als Sants Màrtirs.

DIUMENGE 30 de NOVEMBRE

V CAMINADA POPULAR DE MURA
Recorregut:
MURA – TALAMANCA – ROCAFORTUs convidem a participar d’aquesta nova edició de la caminada, tant caminant-hi, com col·laborant amb l’organització.
Cal fer la inscripció amb antelació, els que hi vulguin participar caminant.
Trobareu més informació d’aquesta activitat a la cartellera del Centre, i a la web:
www.cemura.cat


DISSABTE 13 de DESEMBRE

A les 11 del matíPUJADA DEL PESSEBRE AL MONTCAU
Sortida de Coll d’Estenalles

US HI ESPEREM A TOTS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

DESPRÉS DE LES PETJADES D'UN ASTEROIDE AL BAGES












A raó de l’ultima sortida amb el Sr. Agustí Alcaraz, en que vaig tenir la magnifica ocasió de poder gaudir de les belleses que aquesta natura ens ofereix en matèria de fets i transformacions geològiques, vam acordar tornar a repetir una nova sortida, aquest cop es va unir al grup el meu amic Jordi Griera, de sobrenom “El Mestre”.
Vaig també convidar al inseparable amic Antonio Mora i Vergés, però aquesta vegada es veu que la predicció de pluja, el va espantar. Espero que en una propera ocasió podem gaudir de la seva companyia i com no, dels seus bons coneixements en el camp de la natura.

Quedarem a les 9 del matí a Mura, l’Agustí, en Jordi i un servidor. Tinc de manifestar que la puntualitat en aquest cas, ha estat novament “Britànica”.

Emprenem camí en direcció al Coll d’Estenalles. A mig camí, l’Agustí observa una salamandra a la carretera, decideix aturar el cotxe i retirar-la de l’asfalt, perquè no sigui víctima d’un atropellament. Fet que felicito i que penso, diu molt de la sensibilitat d’aquesta persona.
Reprenem la marxa fins l’alçada del camí que ens porta a la Falconera, on deixem el cotxe i ens disposem a observar una sèrie de formacions rocoses, que es troben al costat esquerra de la carretera. Cadascun de nosaltres, exposa la seva hipòtesi sobre el que creu o pot intuir al respecte, ja que en aquests casos ningú te tota la raó certa, i qui creu que la te, va molt equivocat.
Després d’una llarga xerrada, decidim retornar en direcció Mura-Rocafort i dirigir-nos fins al paratge anomenat Les Baiones 404 m. N 41º 43.489 E 1º 54.233, (molt a prop de la masia de Casajoana en el terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort).
Arribats en aquest lloc, podem contemplar una balma on es trobava situada una de les masies més antigues d’aquesta contrada, avui completament enderrocada. Es tracta del Mas de les Ballones o Baiones.
En les roques que formen el que podríem dir-ne, la teulada, trobem una sèrie de restes que pensem, són restes d’asteroides, que en quedat incrustats en aquestes roques.
Degut a l’erosió que han sofert aquestes roques, podem observar aquest fet amb un cert relleu, i per tant són dignes de ser observades i analitzades.

En aquests temes tinc de dir un cop més, que no hi entenc res en absolut, però si em desperta un cert interès, el profunditzar en aquesta matèria.

Cadascú pot pensar, opinar i rebatre les tesis i hipòtesis que vulgui. Però escoltar i aprendre dels teus companys, sempre enriqueix la teva ment.

Retornem a Mura, amb el plaer que ens ha ofert la natura i desitjant retrobar-nos ben aviat, a fi de seguir gaudint d’aquestes meravelles.


dissabte, 18 d’octubre del 2008

IMPACTE DE METEORITS A MURA



















Fa uns dies, vaig rebre una informació en el meu domicili, on s’anunciava una xerrada entorn dels impactes de meteorits, que van produir-se a Mura, fa mils d’anys.
Aquesta invitació a l’acte, deia textualment:

El proper dia 17 d’Octubre a les 20,00 hores, Agustí Alcaraz, donarà a conèixer, des de l’ajuntament de Mura, (Barcelona) la forma, en la que es varen produir varis impactes de meteorits a la zona, es mostraran físicament els materials trobats, corresponents als meteorits i al metamorfisme de l’impacte.
El dia 18 d’Octubre a les 10 hores, es realitzarà una excursió des del Centre d’Interpretació, que durarà quatre hores, on s’ensenyaran els cràters i altres zones d’interès.
També es mostraran restes de grans animals marins que van quedar sepultats.
S’aconsella la utilització de vehicles tot terreny.
Signat:
www.astroblematierra.com

Tinc de dir d’entrada que no soc entès en el tema, però si interessat en aquestes temàtiques.
Per tant, el passat divendres 17 i puntuals a la cita, la Pilar i jo, vam assistir a la xerrada del Sr. Agustí Alcaraz.
Tinc de manifestar que va ser molt interessant. Vam tenir l’ocasió de poder conèixer les seves teories sobre aquests fets, i observar una sèrie de pedres que aquest senyor, ha recollit en les seves incursions en el medi natural.

Acabada la conferència, sens emplaça per l’endemà a les 10 h. del matí, a fi de fer una sortida pels entorns i poder observar tot allò, que sens havia explicat, i comprovar-ho sobre el terreny.

L’endemà sortim a l’hora assenyalada del Centre d’Interpretació els components del grup, en Julio, Marc, Aurora, Jordi, la meva esposa i jo, acompanyats per suposat, del mestre Agustí Alcaraz.
Comencem la ruta en direcció al Puig Gili, 624 m. N 41º 42.258 E 1º 58.816 on sens mostra, un del impactes per meteorits que va produir-se entre el Coll d’Estenalles i el Pujol de la Mata.

Desfem el camí i ens dirigim fins al cim de la muntanya anomenada “Collet Roig656 m. N 41º 42.106 E 1º 59.602. Aquesta es troba situada a l’esquerra de la carretera que porta de Navarcles a Terrassa, a l’alçada de Cantacorbs, per ser més exacte.
Aquí podem observar la formació de les roques. Tinc de dir que mereix la pena, poder observar tots els detalls quan algú tels mostra, ja que sense un entès en el tema, haguessin passat desapercebuts.

Fem mitja volta i ens dirigim cap al torrent de les Esqueies.
En aquesta contrada sens mostra, un cràter de gran dimensió i digne de ser observat 445 m. N 41º 42.577 E 1º 57.763. Comentar-vos que per sort, l’amic Julio, no va sofrir cap fractura òssia perquè Deu no ho va voler. Va ser víctima d’una xarxa de filferro que cobria part del terreny i destinada a protegir una zona de tòfones. A pesar d’aquest ensurt, i que per sort, no va portar més conseqüències, vam poder continuar el camí en direcció a la carretera que uneix Mura amb Rocafort.
Arribats a la seva confluència, tombem a l’esquerra, 403 m. N 41º 42.409 E 1º 57.483 i observem entre les roques, que van estar tallades a fi de construir l’esmentada carretera, una sèrie d’animals petrificats, dignes de ser observats.

Continuem la carretera en direcció Rocafort fins arribar al costat de l’església de Santa Maria, on fem una aturada tècnica per contemplar a la llunyania, el gran cràter que s’estén des del Bac del Minguet fins a l’obaga de Trullàs.

Continuem la pista forestal fins arribar a l’alçada de la sinia de cal Prat, al costat de la riera de Nespres 307 m. N 41º 43.283 E 1º 55.421, on veiem entre les roques una sèrie d’animals marins, entre ells un peix de grans dimensions.

Desfem el camí i ens dirigim fins a la masia de Pruners 401 m. N 41º 43.516 E 1º 56.183, a fi de veure una sèrie de roques, que en estat objecte d’uns regalims de fang petrificats.

Ja per donar fi a la sortida matinal, ho fem seguint direcció a la masia de la Vila de Talamanca 463 m. N 41º 43.785 E 1º 57.335.
Aquí sens mostren una sèrie de roques que formen part del mateix mas, i que corresponen a uns animals marins que van quedar sepultats, fa mils d’anys.

Acabada la excursió facultativa, retornem a Mura.
No sense abans, acomiadar-nos de tot el grup i desitjant-li a l’Agustí, les més enhorabones per la seva tasca formativa, i encoratjant-lo a seguir amb aquesta línia d’investigació tan digne.

Ha estat un plaer.