El castell de Rocafort 468 m. N 41º 42.982 E 1º 55.542 fou una fortificació al poble de Rocafort, al Bages, del qual n'es l'origen. En estat ruïnós, les seves restes estan situades en un petit turó, a mà esquerra de la carretera, poc abans d'arribar al poble pujant del Pont de Vilomara.
Rocafort, és esmentat per primera vegada l'any 909 en una escriptura de venda, atorgada pels comptes Sunyer i Riquilda, d'un alou situat a la vall de Nèspola al lloc anomenat Palau de Vesa, del comptat de Manresa.
La primera referència amb el nom actual seria en un altre document, de l'any 1.023, on ja és anomenat Rokaforte. En el document s'especifica que ...el castell de Nèspola que diuen Rocafort.... Si bé la parròquia s'anomenà de Palau de Vesa fins a principis del segle XII.
Però el topònim Rocafort prevaldrà com a definitiu en la denominació del castell, la parròquia, el llinatge i la senyoria feudal del terme. La família Rocafort el mantindrà fins l'any 1.281, Humbert de Rocafort ven a Pere Sitjar, ciutadà de Barcelona, tot el seu domini. Fou un nét d'aquest, també anomenat Pere Sitjar, l'últim senyor laic de Rocafort, les restes del qual reposen en el sarcòfag que es conserva a l'església de Santa Maria de Rocafort.
El 1.377, la seva vídua, Guillerma Nerell, deixa tot el senyoriu de Rocafort al monestir de Sant Benet de Bages, amb el qual la casa de Rocafort mantenia relacions des de segles abans. El monestir tindrà la jurisdicció senyorial del terme de Rocafort fins la desaparició dels drets senyorials i dels ordres religiosos el 1.835.
El castell de Rocafort, abandonat pels monjos, fou destruït durant la guerra dels catalans contra Joan II, la guerra civil catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada