MERAVELLES DE CALDERS

CANAL DE LA COLONIA JORBA

FORAT MICÓ

RUBIÓ

PANTÀ DE RUBIÓ

CURS DEL CANAL DE LA COLONIA JORBA

PARTAGÀS

TOMBES DE PARTAGÀS

MOLÍ DEL BLANQUER

EL VINTRÓ

Aquesta ruta surt del Mirador sobre el riu Calders a la zona de la Guàrdia, baixa fins al Mas Comelles, passa pel Forat Micó 364 mts. N 41º 46.182 E 1º 58.138 i el Mas Rubió 381 mts. N 41º 45.829 E 1º 58.153, segueix per un tram del Canal de la Colonia Jorba i va fins al Molí del Blanquer 329 mts. N 41º 45.428 E 1º 57.835. Travessant el riu i seguint un camí de forta pujada, s'arriba a les Tombes de Partagàs 394 mts. N 41º 45.434 E 1º 57.598, seguint el mateix camí uns 300 mts. ens porta al Mas de Partagàs 370 mts. N 41º 45.554 E 1º 57.474. Desfent el camí, es dir, tornan en direcció al Molí del Blanquer i continuant per aquest camí, ens porta al Mas Vintró 519 mts. N 41º 45.204 E 1º 58.085.

Aquest molí blanquer i posteriorment fariner, és un conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí de planta interior adossat a la vessant natural de la muntanya. Està orientat en sentit E-W amb la porta d'accés a llevant. Aquesta ben conservada es feta amb llinda monolítica on s'hi llegeix l'any 17.. on manquen els dos darrers dígits. L'edifici està cobert amb volta de pedra en arc rebaixat, descarregant sobre els murs laterals d'uns 110 cm de gruix. A l'interior s'hi conserva el graó sobreelevat de les moles, amb una d'elles in situ, sota la qual es creu que es troba el carcabà ben conservat i a mig colmatar. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner.

Aquest molí és el primer documentat a Catalunya, concretament des del 1.126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font Calda, a pocs metres del molí. També presenta la particularitat d'estar deslligat d'un centre urbà on eren habituals aquests obradors. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII.