dilluns, 18 de maig de 2009

BRETOLADA A LA FONT DE L'ERA DE MURA

BRÈTOL: Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció

Aixó és tant sols un petit recull de noticies de bretolades, que en tingut lloc al nostre país en els últims anys:


1.- Es ficava en baralles i acostumava a ser protagonista o l'instigador de les bretolades més comentades.

2.- Hem de constatar que, malauradament, hi ha hagut molts danys i bretolades: trencament de vidres de fanals i en establiments, vehicles, i en una escola pública.

3.- L'augment de vídeos de bretolades d'adolescents a Youtube ha fet que, aquesta popular xarxa social audiovisual també esdevingui un espai de treball habitual pels Mossos d'Esquadra.

4.- El bar del centre social d'Albons, va ser objecte de bretolades durant el mes de desembre.

5.- Els secretes eviten un augment de bretolades a la Rambla... la infiltració de policies camuflats, va ser clau per evitar majors bretolades.

6.- Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat dijous set menors d'edat com a presumptes autors d'una falta per deslluir béns immobles, una altra falta de furt i un delicte de danys. Dos dies abans, la tarda del dimarts, els Mossos d'Esquadra de la comisaria de Ripoll van saber que un grup de joves havient fet danys i pintades arreu de la població de Camprodón, tant en espais públics com en propietats privades.

7.- L'Ajuntament de Sabadell va destinar en l'exercici de l'any 2000 un total de 11 milions de pessetes per reparar les bretolades que es van produir a la via pública.

8.- El passat abril de 2008 va cedir una part de la volta de l'ermita de Sant Elies, a Sant Pere de Vilamajor. Segons l'Ajuntament, la caiguda de part del sostre de l'edifici es deu a diversos actes incivics de brètols que s'enfilen a la teulada de l'ermita i trenquen les teules que la cobreixen en caminar-hi per sobre.

Diversos Ajuntaments estan estudiant la possibilitat d'endurir les sancions dels autors de les bretolades ja que cada cop costen més diners a les arques públiques.

Com a Mura no podiem ser menys, aquest últim cap de setmana, els brètols han decapitat a la Verge de la Font de l'Era. Es veu que els molestava la seva mirada.

Ens trobem en un país en que les formes i bones costums s'han acabat, i tant sols impera l'odi, la rencança i la manca d'ètica i cultura.

En el recent congrés organitzat per l'Associació Catalana de Sociologia, la professora Ana Urmeneta va presentar una comunicació molt interessant relativa a la percepció que nois i noies tenen de la transgressió de les normes socials. Del seu estudi se'n desprèn que a l'imaginari social juvenil hi ha tres prototipus principals que expliquen el perqué de la infracció de les regles, el perquè de la vulneració de les pautes que els adults han establert i la societat accepta com a convenients.

EXISTEIX EL TRANSGRESSOR ANORMAL (gairebé no es parla de transgressores), en el sentit que és diferent dels altres i que, per tant, no és comprès per les persones corrents; l'irracional, el que mostra un desconeixement tant de les normes com de les conseqüencies de no seguir-les; i l'incívic, aquell que voluntàriament opta per anar en contra, per no respectar els models de convivència,

EN QUALSEVOL CIUTAT I POBLE HI HA BRÈTOLS i es fan bretolades. Per tant, pot ser un bon exercici posar cada cas conegut en un dels compartiments esmentats.
Més endavant ens hi podem dedicar, però primer obsevem com creuen els joves estudiants per Urmeneta que cal actuar per tal que cada tipus d'infractor trobi i assumeixi el camí correcte. Per als adscrits a l'anormalitat social -àlies marginats dintre de la comunitat i sovint per motius de drogoadicció o malatia mental-, la solució rau en el tractament mèdic, ja sigui fisic o psicològic. No se'ls culpa pel seu incompliment de les normes comunitàries sinó que més aviat se'ls mira com a víctimes.

PER ALTRA PART, ELS QUI ACTUEN MALAMENT perquè els manca el degut raciocini, els que desconeixen allò que socialment és acceptat, requereixen diàleg i educació. Atès que ignoren com s'ha de comportar per no molestar els seus congèneres, cal dotar-los del necessari discerniment. Pel que fa als incívics, només el càstig serà efectiu, ja que ells saben bé el que fan, comprenen les normes i són conscients de les seves bretolades.

AIXÍ INTERPRETEN LA REALITAT ELS NOIS i noies entrevistats a l'estudi sociològic. Nosaltres, igual que ells i elles, podem inscriure en la nostra cosmovisió una sèrie d'actes transgressors que torben la convivència urbana o rural.

DEIXANT DE BANDA LES GRANS DESTROSSES en béns o propietats de caràcter públic, ¿com hauríem de qualificar, per exemple, els veïns que abandonen les deixalles al costat del contenidor en comptes d'introduir-les a dintre, o els que omplen de cartró el destinat al rebuig? ¿Són anormals i haurien d'anar al metge? ¿Són irracionals i caldria ensenyar-los a pensar i a conèixer les regles? ¿Són incívics per naturalesa i l'ínic remei eficaç consisteix en una multa severa?.

I QUÈ PODEM DIR DELS AMOS DE GOSSOS QUE NO recullen els excrements que l'animal deixa al carrer, o dels motoristes que fan un soroll estrepitós, o dels que es consideren grafiters quan no fan altra cosa que embrutar l'entorn amb gargots?. Si els col·loquéssim entre els anormals o els irracionals encara podrien despertar la nostra comprensió, així que, més val que els cataloguem com el que són en realitat, uns egoistes que tenen l'incivisme com a símptoma.

SI NO FOSSIN UNS INCÍVICS EGOCÈNTRICS, quan el seu gos deixés la merda a terra pensarien en el cec, el vell o la criatura que poden trepitjar-la; quan anessin a manipular la moto, es farien enrere tant ells com el mecànic; quan es disposessin a omplir de ratlles els murs o les portes dels altres, es ficarien les mans a la butxaca i correrien cap a casa per tal d'embrutar la pròpia paret, si no se'n podien estar.
Però ja ho diuen els joves entrevistats, els brètols només fan cabal de la punició.