PELEGRINATGE A MONTSERRAT

El primer document que ens parla d'aquest vot fet pel poble de Mura, es guarda a l'arxiu parroquial de Mura i diu així:

"En lo any 1500 se feu la prometensa de anar los pelegrins de Mura a Montserrat se va fer per grans necessitats de malalties que fou gran la mortalidad que de nou moriren els vuit y se ha promés anar descalsos peus y cames vestides de blanch camisa y gorra.
Lo parroco els ha de acompañar fins a la vora de la riera ab professor y la veracreu al anary tornar y tambe anar os obres de donarlos una candela a cada ma ensesa per anar a adorar la Veracreu que anem a representar que de est modo anem a la fi del mont demanant perdo a Deu tambe los dits han de ser cada un hamo de casa han danar reconciliats a fer dir una misa pagan de la hobra.

Els dits son Madi un Vall un Sole un Sanlley un Llobet un Perich un Mas un Vila un Puig un Matarrodona un Puigtoura un Farell un Putxeten dita prometensa y ha de temps del dijous fins el disapte de St. March fou feta pel consell del comu representant lo parroco de Mura para Ermenter frara de la Cartuxa.

En St. Marty de Mura"

La vida és així. Tot té un començament i per desgràcia també una fi. Moltes de les tradicions populars del nostre país, especialment les considerades religioses, s'ha anat perdent en el transcurs dels anys. No totes han anat quedant abandonades al llarg del camí de la vida, però sí que un nombre important han quedat oblidades. La devoció religiosa ha minvat molt i el tarannà de la vida també ha canviat, i aquelles prometences dels nostres avantpassats sembla que en l'actualitat ja no ens obliguin a res.

El vot perennal d'un pelegrinatge a Montserrat fet pels amos de les cases de pagés del terme de Mura "a peu, descalços, amb les cames descobertes i vestits de blanc, camisa i gorra" i amb vist i plau del Comú de la Vila i el beneplàcit del senyor rector de la parròquia de Sant Martí "per demanar a Déu que l'epidèmia soferta pel poble, de nou en moriren vuit", perquè no es repetís, no ha deixat de tenir una llarga vida, ja que des del 1500 al 1931 es va celebrar.

ITINERARI DELS ROMEUS

En sortir del poble eren acompanyats amb la creu alçada i amb ciris fins a la riera, des d'on seguien el següent itinerari: des de la riera a la casa del Puig de la Balma, on en la capella dedicada a Santa Margarida, resaven una salve; en arribar al serrat de Castell del Puig divisaven per primera vegada la muntanya de Montserrat. En aquest punt, un cop agenollats, entonaven una salve. Seguien cap a Santa Creu de Palou, l'església sufragània de la parròquia de Mura, i tornaven a resar una salve. Davant de la casa del Farell, sota una molt important alzina, feien un petit descans. L'arbre ja era conegut per l'alzina dels pelegrins. La següent parada era a la casa del Gall, de Castellbell, lloc on dinaven.

Arribats al poble de Monistrol de Montserrat, alguns cops hi feien parada per visitar la parròquia, i en altres ocasions passaven de llarg per evitar les burles de la gent de la població. Tot seguit pujaven a la muntanya, per la drecera de la Coveta i, a mitja tarda, feien l'arribada a Montserrat, entraven a la basílica i també resaven una salve.

L'endema, un cop oïda la Santa Missa dedicada als pelegrins, resaven una salve a la Moreneta i retornaven a Mura pel mateix camí; ara ja anaven calçats, sense la camisa i la gorra blanca. Dinaven a cal Felip Neri, de Rellinars. En arribar a la masia del Puig de la Balma, novament es vestien de pelegrí i es descalçaven. Feien una parada en aquesta casa i hi berenaven. L'entrada a Mura la feien vestits de la mateixa manera com n'havien sortit.

Prop del poble i al costat de la riera ja els esperaven els nadius de la població amb la Creu alçada i els ciris encesos, i en entrar a la parròquia de Sant Martí repicaven les campanes.

Durant aquesta peregrinació, a més de resar les salves, també havien resat vint part del rosari, deu a l'anada i deu a la tornada. El transport del menjar es feia amb una cavalcadura que portava un obrer. Aquest traginer no anava vestit de pelegrí. (COMISSIÓ ABAD OLIVA Departament Folklore Montserratí).

DOCUMENTACIÓ - Text original

El subscrit rector de Sant Martí, de Mura, bisbat de Vich i província de Barcelona. Certifico: Que en un plec guardat en aquest arxiu parroquial consta la relació o acta següent: "Es la memoria de la necesitat en que's trobá la prov. de Barna durant els mesos d'istiu del 1854, degut a una enfermetet molt enorme anomenada cólera morbo o peste. Es habitants de Barcelona varen marxar la major part a pobles o vilas. Cessá dita peste a primers de setembre de mateix any. A Manresa, amb poc temps, moriren més de 2500 persones i en pobles de la marina fou molt gran el número. En aquesta de Mura moriren més que una dona i dos homes, per es ferent grans pregaries i processons, amb moltes atxes i molta gent descalça, i per aixó aquesta població fou lliurada del rigurós castic de Deu, i essent aixis, els principals homes honrats del poble determinaren que juntament amb els amos o propietaris, anirien anlyament entre tots els acodats, dos homes com a pregrinaçó a Montserrat. Aquests dos serien sortejats cada any a qui toques, donant els vots que consiga i que entre tots pagaran un duro per cada pelegrí, per pasar el camí i per la Missa que cada un encarregeria a Montserrat lo dia assenyalat, com es lo disapte passat Snt. Marc.

Els subjectes que convingueren son los següents: Salvador Sellares de cal Batista; Maties Farell, Sastre del Molí del Torrent; Jaume Arola del carrer de la Muntanya; Josep Mas, moliner del arrabal; Martí Sellares, fuster de la Plassa; Martí Sala, del carrer del Soley; Jaume Rudureda, mestre de cases del carrer Nou; Pare Alavedra, dit lo Mariano, del carrer Feixó; Francesc Piqué, del carrer de Sant Antoni; Jaume Soler, hostaler del carrer de Baix; Jaume Valls, del carrer de la Muntanya; Segimon Sala, esperdanyer del carrer Nou; Pau Riera del Masqué, del carrer de la Muntanya; Joan Alavedra, teixidor de llí, del carrer de Baix; Jaume Calvet, del carrer del Soley i Joan Comí, ferrer, del carrer de Baix.

L'any següent o sia 1855 començà la providencia d'anar a Montserrat.

I perquè consti en els efectes conseqüents lliuro la present en St. Martí de Mura a tretze d'abril del mil nou-cents quaranta-set"

Ramon Camprubí, rector.