En el terme de Mura, només es coneix l'actual cisterna de la casa de la Mata, que antigament era un pou de glaçEl sistema emprat era molt senzill. L'aigua d'una bassa propera al pou, quan arribava l'hivern i la temperatura era adient, es gelava i s'hi formava una capa de gel, més o menys important segons la temperatura ambiental. Aquesta superfície d'aigua gelada, el gel, era asserrat en forma de blocs i traslladat tot seguit al pou de glaç.
Tot i que el diccionari ens diu que "pou és una excavació feta en el sòl fins a trobar aigua", els pous de glaç eren uns pous secs, morts.
La fondària del pou de glaç de la Mata, no sobrepassava pas els sis metres, i el diàmetre era d'uns cinc metres, aproximadament.
L'interior del pou estava folrat amb pedra emmortarada amb calç i tenia l'entrada per la boca del pou, la part alta. En la fotografia que adjunto de l'antic pou de glaç, actualment convertit amb cisterna, podem veure la portalada antiga de la seva entrada.
Els blocs de gel tallat de la bassa eren col·locats a l'interior del pou, sempre protegits per una bona separació de palla i de petites branques o ramatges. Les restes que quedaven de tallar o trossejar el gel, més o menys de forma simétrica, també eren introduïts en el pou i ocupaven els espais perduts que havien deixat els altres. Novament la palla feia acte de presència per a completar el pis i encetar-ne un de nou.
Era en les temporades de primavera i d'estiu quan aquest producte tenia la gran demanda i era venut, molt especialment, a les poblacions més properes.
L'amo del pou cuidava de la venda del gel i del seu corresponent trasllat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada