dijous, 7 de maig de 2009

EL CÀNEM A MURA

A Catalunya el conreu i la preparació (maceració i bregat) del cànem va començar a finals del segle XII, segons documents existents que així ho acrediten.

Mura no va ésser pas un dels primers productors d'aquesta fibra vegetal, ja que hem de creure que la seva producció era més aviat minsa; però tampoc no podem creure que fos solament simbòlica, ja que l'església de Mura o el senyor rector, en representació d'aquesta, tenia uns drets sobre la producció d'aquesta planta en forma de donacions.

Del cànem també se n'aprofitava la seva llavor, que quedava un cop atesa la nova sembra de la plantació, ja que tenia i té una gran riquesa alimentària per a l'aviram. Es deia, en aquell temps, que quan les gallines menjaven aquest gra oliginós, augmentaven la posta d'ous.

El cànem, però, tenia una dificultat o perill molt gran, ja que els pagesos o bracers que treballaven a les basses per a fer la corresponent maceració, agafaven fàcilment la febre terçana.

La maceració es feia en una bassa propera al Puig de la Balma. Actualment és en desús, però en temps ja passats, però propers als nostres dies, treballava de valent.

La sembra es feia durant els mesos d'abril i maig i la recol·lecció era realitzada, més o menys, en el mes d'agost. S'hi empraven dos sistemes: segant les plantes o arrancant-les.

Com la planta és dioica, si volien aconseguir el màxim de rendiment, tenint en compte la qualitat i la resistència de la filosa i al mateix temps obtenir la llavor madura, era necessari fer-ne la recol·lecció separant el mul i la fembra.
Un cop macerades, les plantes de cànem eren posades a assecar-se al sol. Més tard, amb les bregadores, aparell que servia per a aixafar les cramuixes, d'on sortien les fibres o fils de cànem, que més tard es pentinaven passant-les per unes pues o pintes on quedaven retingudes totes les impureses, i també les restes de cramuixes. Feta aquesta operació, la fibra del cànem quedava llesta per ésser embalada.

Anteriorment hem esmentat que l'església rebia un delme anual del cànem recol·lectat. El delme era un manat de cada deu obtinguts, un cop arrancats, espolsats i nets. El lliurament es feia directament al senyor rector, i la Consueta de Mura ens ho recorda amb les seves anotacions.

Allà pels anys 1920-1930 encara es podien veure alguns petits camps amb cultius d'aquesta planta, però actualment aquesta especialitat és un senzill record de temps passats.

Publica un comentari a l'entrada